Premi Gwangju pels Drets Humans
Tipus | guardó | ||
---|---|---|---|
Epònim | Protestes de Gwangju | ||
Vigència | 2000 - | ||
Estat | Corea del Sud | ||
Conferit per | May 18 Memorial Foundation (en) | ||
El premi Gwangju pels Drets Humans és un premi concedit per la Fundació Memorial del 18 de maig de Corea del Sud per reconèixer "individus, grups o institucions a Corea i l'estranger que han contribuït a promoure i avançar els drets humans, la democràcia i la pau a través del seu treball."[1] El premi té com a objectiu commemorar l'esperit del Moviment de Democratització Gwangju (maig de 1980) (també conegut com a "518" per començar el 18 de maig) en què els ciutadans prodemocràtics van lluitar contra soldats en protesta pel regna militar de Chun Doo-hwan.[1][2] Segons s'explica el lloc web de l'organització, "Gwangju va rebre una valuosa ajuda dels altres mentre feia la lluita per examinar la veritat darrere de l'aixecament del 18 de maig, i mentre s'esforçava per desenvolupar una veritable democràcia. En resposta, volem donar-li alguna cosa a aquells que donaven suport a la nostra causa de la pau i la democràcia."[1] Des de 2011 el premi consistia en un importe en metàl·lic de 50,000dòlars dels Estats Units.[3]
Llista de guardonats amb el Premi Gwangju pels Drets Humans
[modifica]Aquesta és la llista de guardonats:[1]
Any | Guardonat | Estat |
---|---|---|
2000 | Xanana Gusmão | Timor Oriental |
2001 | Basil Fernando | Sri Lanka |
2002 | Associació Coreana de Famílies Afligits per la Democràcia | Corea del Sud |
2003 | Dandeniya Gamage Jayanthi | Sri Lanka |
2004 | Aung San Suu Kyi | Myanmar |
2005 | Wardah Hafidz | Indonèsia |
2006 | Malalai Joya | Afganistan |
Angkhana Neelaphaijit | Tailàndia | |
2007 | Irom Chanu Sharmila | Índia |
Lenin Raghuvanshi | Índia | |
2008 | Muneer A. Malik | Pakistan |
2009 | Min Ko Naing | Myanmar |
2010 | Sushil Pyakurel | Nepal |
2011 | Binayak Sen | Índia |
2012 | Mun Jeong Hyeon | Corea del Sud |
2013 | H.I.J.O.S. | Argentina |
2014 | Adilur Rahman Khan | Bangladesh |
Mares de Khavaran | Iran | |
2015 | Latifah Anum Siregar | Indonèsia |
2016 | Nguyen Dan Que | Vietnam |
Bersih | Malàisia | |
2017 | Jatupat Boonpattararaksa | Tailàndia |
2018 | Fr. Nandana Manatunga | Sri Lanka |
2019 | Joanna Cariño | Filipines |
2021 | Arnon Nampa | Tailàndia |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gwangju Prize for Human Rights». May 18 Memorial Foundation. Arxivat de l'original el 3 de juny 2011. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ Becky Branford. «Lingering legacy of Korean massacre». BBC News, 18-05-2005. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ «Binayak Sen awarded human rights prize». IANS, 22-04-2011. [Consulta: 24 abril 2011].