Prevaricació
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La prevaricació és un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat.[1]
Aquesta actuació és una manifestació d'un abús d'autoritat. Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la mateixa Administració.
Etimologia[modifica]
La prevaricació és l’acció de prevaricar, i aquest verb es forma a partir de dues arrels llatines: “prae”>pre (davant, per endavant); i “varicare” (anar tort, sortir-se de la línia recta), al seu torn derivat de “varus” (tort).[2]
Requisits[modifica]
La prevaricació té els següents requisits:
- La persona que realitza la prevaricació ha de ser una autoritat o funcionari.
- Ha d'estar en l'exercici del seu càrrec.
- Que la resolució injusta es dicti sabent que ho és. Ha d'existir dol.
Codi penal espanyol[modifica]
El Codi penal espanyol assenyala tres tipus de prevaricació:
- la prevaricació a l'àmbit de l'Administració Pública comesa per una autoritat o funcionari públic (art. 404-406)
- la prevaricació a l'àmbit de l'Administració de Justícia comesa bé per un jutge o magistrat (art. 446-449)
- i la prevaricació a l'àmbit de l'Administració de Justícia comesa per un lletrat o un procurador (art. 467)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) La misión de los jueces es la de aplicar el derecho vigente al caso concreto Arxivat 2007-05-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Etimologia : prevaricare;». [Consulta: 23 octubre 2023].