La Primera categoria d'aquesta temporada s'anomenà de sèniors i es jugaren en paral·lel dos campionats, el dels primers bàndols i el dels segons. Per al de primers, del qual tracta aquest article, s'inscrigueren 5 equips: X Sporting Club, Foot-ball Club Barcelona, Foot-ball Club Espanya, Català Sport Club i Athletic Club Galeno, segons els noms de l'època. El Galeno es retirà abans de començar la competició i la lliga quedava finalment amb quatre equips. L'Espanya seguia sense tenir camp propi i els partits com a local els jugà igualment en el del contrincant que pertocava. Per segon any consecutiu hi hagué polèmica entre els clubs X i Barcelona per decidir-ne el campió.
Jornades 9 i 10: arran d'un malentès amb el Català (que no es presentà al camp de la Bonanova) i de divergències amb la Federació (formada majoritàriament per gent de l'X Sporting Club) l'Espanya es retirà del concurs amb la intenció que els seus partits fossin declarats nuls i així afavorir el Barcelona que, encara que perdés el darrer partit amb l'X, quedaria empatat amb aquest a la classificació, i tindria una altra oportunitat en un desempat.[3] Però el Català reclamà els dos punts del partit no celebrat amb l'Espanya i la Federació increïblement se'ls concedí —tot i ser el Català l'equip no presentat— alhora que denegava la renúncia i legitimava tots els altres partits jugats per l'Espanya.[4] Ja en el darrer partit l'X guanyava al Barcelona i es proclamava campió de Catalunya per tercer cop consecutiu.[5]
X Sporting Club (C)
FC Barcelona
FC Espanya
Català SC
AC Galeno
Charles Wallace
FC Barcelona
Carles Comamala
FC X
Josep Quirante