Per primer cop a la categoria de sèniors es jugaren en paral·lel tres campionats, corresponents a primers, segons i tercers bàndols. Per al de primers, del qual tracta aquest article, s'inscrigueren 7 equips: Foot-ball Club Barcelona, Club Deportiu Espanyol, Universitary Sport Club, Foot-ball Club Espanya, Català Sport Club, Star Foot-ball Club i Foot-ball Club Central, segons els noms de l'època. El Barcelona revalidà el títol, l'Espanyol fou segon i l'Universitary tercer després d'un partit de desempat amb l'Espanya.
Jornada 4: el partit Central-Star amb resultat 3 a 2 fou anul·lat per la Federació i posteriorment Central cedí els punts.
Jornada 6: el partit Universitary-Central amb empat a 2 fou anul·lat per la Federació i posteriorment Central cedí els punts.[4][5]
Jornada 10: Star cedí els punts.
Jornada 11: Central cedí els punts.
Jornades 10 i 11: els partits del Català es van jugar al camp del contrari, pel mal estat del Velòdrom de la Bonanova.
Jornada 12: Central i Espanyol cediren els punts.
Jornada 13: Central, Espanya i Star cediren els punts.
Jornades 14 i 15: Star cedí els punts.
Jornada 16: El partit previst pel 3-4-1910 no es va jugar. El dia 4-4-1910 es jugà un Espanya 2-Espanyol 4, però no fou de campionat.[6] El partit es va anar ajornant fins al 3-7-1910. Els punts foren concedits a l'Espanyol perquè Espanya no es presentà. La resolució final es publicà a Mundo Deportivo el 1910/09/15. El partit Universitary-Barcelona amb resultat 0 a 1 fou anul·lat per la Federació i posteriorment Universitary cedí els punts.[7][8]
En el partit de desempat pel tercer lloc la victòria fou per l'Universitary però no hi ha dades del resultat exacte.