Vés al contingut

Primera guerra il·líria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarPrimera guerra il·líria
Guerres il·líries
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data229 aC - 228 aC
LlocRegne d'Il·líria
EstatIl·líria i antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana.
Deposició de Teuta i establiment d'un protectorat
Bàndols
República Romana Regne d'Il·líria
Comandants
Luci Postumi Albí
Gneu Fulvi Centumal
Teuta
Demetri de Faros
Escerdiledes

La Primera Guerra Il·líria fou un conflicte armat entre la república romana i el regne d'Il·líria entre el 229 aC i el 228 aC.

Antecedents

[modifica]

A la mort d'Agró d'Il·líria el 231 aC, Teuta va regnar com a regent del fill menor Pinnes, del primer matrimoni d'Agró. Encoratjada pels èxits militars il·liris dels darrers temps va autoritzar o tolerar les accions dels pirates, que van afectar la mar Adriàtica, mentre la seva flota atacava la costa del Regne de l'Epir i Escerdiledes envaïa el país per terra amb 5.000 homes, ocupant la rica ciutat de Fènice, però una invasió dels dardanis va obligar la reina a cridar a les forces que lluitaven a Epir.

Després de la Primera Guerra Púnica, la república romana va bolcar la seva activitat militar en intentar erradicar la pirateria i el senat romà va enviar dos ambaixadors a la reina: Gai Coruncani i Luci Coruncani, fills de Tiberi Coruncani, que van demanar explicacions i compensacions, però el seu llenguatge va ofendre a la reina, que els va expulsar de la seva presència i el més jove va ser assassinat al seu retorn, i això va desembocar en la guerra entre el 229 aC i el 228 aC.[1][2]

La Guerra

[modifica]

La primavera del 229 aC, Teuta estava ocupada en el setge d'Issa i va enviar Demetri de Faros a ocupar l'illa de Corcira i assetjar Epidamne. Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal, al capdavant d'un exèrcit es van presentar a la zona, i Demetri va entregar Corcira sense lluita i va ajudar els dos cònsols en les operacions militars, dispersant les forces de Teuta, que es va retirar amb un grup de fidels a una fortalesa anomenada Rízon des d'on va demanar la pau, que finalment li fou concedida a la primavera del 228 aC, a condició d'entregar una part dels seus dominis, i prohibir als seus súbdits l'accés a l'empori comercial de Lissos.

Conseqüències

[modifica]

La república romana va establir una gran part del territori com un protectorat romà i va coronar monarca a Demetri de Faros en nom del príncep Pinnes a fi que controlés la Reina Teuta. Gneu Fulvi Centumal va tornar a Roma amb bona part de les forces de terra i navals, deixant a Luci Postumi Albí amb 40 vaixells i una part de l'exèrcit. Li foren concedits els honors del triomf, la primera vegada que s'obtenien aquestos honors contra els il·liris.

Referències

[modifica]
  1. Polibi 2, 8. (grec antic)
  2. Plini 34, 11. (llatí)