Primitiu modern
Primitiu modern o primitiu urbà és un moviment subcultural en els països desenvolupats i es relaciona estrictament amb aquelles persones que decideixen fer-se modificacions corporals com a part de la seva vida, també perquè participen en els ritus de les cultures tribals tradicionals, però adaptats als coneixements i procediments moderns.[1] Aquests inclouen, per exemple, els tatuatges, els pírcings, les suspensions corporals, deformacions o alteracions en la cintura per l'ús de cotilla, escarificacions, bifurcacions en la llengua, implants, llimat de dents o qualsevol altre tipus d'alteració en el cos.[2] La motivació dels primitius moderns sovint sorgeix de l'orientació espiritual o sexual; sovint només per raons estètiques, el desig de diferenciació de la persona mitjana o la tendència a l'estrany.[3][4]
El primitivisme modern de vegades és descrit com un procés socioevolutiu de l'antropologia,[5] que es va desenvolupar en les societats occidentals.[6]
Alguns seguidors del moviment també es dediquen a fer modificacions extremes o a «temes especials», que a vegades tendeixen a crear controvèrsia. Per exemple, el cas de Stalking Cat, de nom Dennis Avner, qui es va fer una sèrie de modificacions per assemblar-se a un tigre. Un altre cas és el d'Erik Sprague, conegut en els mitjans com The Lizardman, per la seva semblança amb un llangardaix. Altres prenen com a referència a Fakir Musafar, fundador i pare del moviment primitiu modern.[7]
El llibre Modern Primitives, publicat per RE/Search el 1989, és en gran manera responsable de la promoció del concepte de primitivisme modern.[8]
Representants coneguts
[modifica]
Fins i tot abans que el terme «primitiu modern» i la subcultura corresponent s'establís, ja existia gent en occident que eren coneguts per modificar els seus cossos amb mètodes similars i es guanyaven la vida com artistes secundaris en espectacles, com Horace Ridler, conegut com The Great Omi (o l'home zebra) durant la dècada del 1930.[9] Actualment, diverses persones són conegudes pel públic com a primitius moderns degut a les seves diverses modificacions corporals.
Dennis Avner, més conegut com a Stalking Cat, va ser un dels artistes friquis més extravagants per les seves modificacions extremes. A més de les alteracions tradicionals, Avner també es va gastar 100.000$ per a col·locar-se implants subdèrmics i intradèrmics, llimat de dents, tatuatge corporal, el creixement i esmolament d'ungles, injecció de silicona als llavis, galtes, papada i altres parts de la seva cara i una cua robòtica per assemblar-se a un tigre.[10]
Erik Sprague, conegut pel malnom de The Lizardman (l'home llangardaix), va dedicar més de 650 hores per modificar el seu cos per a semblar-se un llangardaix. A més, porta molts pírcings i implants, com així els incisius esmolats i una llengua bífida.
Paul Lawrence, conegut amb el nom artístic de The Enigma, és un músic i artista de performance de Seattle. Les seves marques inclouen banyes implantades i un tatuatge de cos sencer de peces de trencaclosques.
També hi ha altres personatges que han ajudat a consolidar el moviment, com el cas de Fakir Musafar, pare del primitivisme modern.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ Chelsea, Lane-Miller. «Ancient and Modern Tattoos Celebrated in Photography Book» (en anglès). National Geographic Channel, 10-12-2004.
- ↑ Winge, 2013, p. 109.
- ↑ Stein, 2004, p. 129.
- ↑ Knight, 2006, p. 177.
- ↑ Primitivos modernos. La acelerada colisión del pasado y el futuro. Steve Mizrach, Universidad Nacional Autónoma de México.
- ↑ Phair, Colette. «The Modern Primitive» (en anglès). Pachamama Alliance, 13-09-2013. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ «Primitivismo moderno» (en castellà). El Mundo.
- ↑ Vale i Juno, 1989.
- ↑ «The Great Omi» (en anglès). Tattoo Archive. Arxivat de l'original el 2015-09-14. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ «Murió el "Hombre Gato" famoso por sus cirugías faciales» (en castellà). El Espectador.
- ↑ Pardo, Arturo. «Mudar de piel... ¿o de pensamiento?» (en castellà). La Nación, 13-03-2011. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ Palmer, Judith. «Art: Art in their blood» (en anglès). The Independent, 24-12-2011.
Bibliografia
[modifica]- Gavelle, Madeleine. The Modern Primitives: Instinctual Painters (en anglès). Academy Editions, 1978. ISBN 9780895450203.
- Gelder, Ken. The Subcultures Reader (en anglès). Psychology Press, 2005. ISBN 9780415344166.
- Knight, Brenda. Goth Magick: An Enchanted Grim (en anglès). Kensington Publishing Corp, 2006. ISBN 9780806536422.
- Pitts, Victoria L. In the Flesh: The Cultural Politics of Body Modification (en anglès). Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 978-1-4039-7943-8.
- Simpson, Lauri. Modern Primitive Quilts: Redefining Country Style (en anglès). Martingale, 2007. ISBN 9781564777263.
- Stein, Marc. City Of Sisterly And Brotherly Loves: Lesbian And Gay Philadelphia, 1945-1972 (en anglès). Temple University Press, 2004. ISBN 9781592131303.
- Vale, V; Juno, Andrea. Modern Primitives (en anglès). RE/Search, 1989. ISBN 978-0-940642-14-0.
- Winge, Therèsa M. Body Style (en anglès). Berg, 2013. ISBN 9781847887375.
Vegeu també
[modifica]
Enllaços externs
[modifica]- Modern Primitives and Body Modification STERNECK.NET (anglès)