Pristerodon
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Gènere | Pristerodon Huxley, 1868 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
Pristerodon és un gènere extint de sinàpsids que visqueren durant el Permià mitjà i superior en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica i el subcontinent indi, que en aquell temps formaven part del sud del supercontinent de Gondwana. Se n'han trobat restes fòssils a l'Índia, Sud-àfrica i Zàmbia. Fou un dels primers animals terrestres a desenvolupar un sentit de l'oïda basat en la transmissió del so per l'aire en lloc de les vibracions del sòl. Un espècimen sud-africà fou estudiat amb tomografia de neutrons i es descobrí que tenia el timpà al maxil·lar inferior, cosa que significaria que hauria perdut capacitat auditiva mentre mastegava. Thomas Henry Huxley descrigué aquest tàxon creient erròniament que era una sargantana.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Pristerodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Huxley, 1868, p. 204.
Bibliografia[modifica]
- Huxley, T. H. «I.—On Saurosternon Bainii, and Pristerodon McKayi, Two New Fossil Lacertilian Reptiles from South Africa» (en anglès). Geological Magazine, 5, 47, 1868, pàg. 201-205. DOI: 10.1017/S0016756800207784.