Proctàlgia fugaç
| Tipus | síndrome de l'elevador de l'anus i proctàlgia  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | K59.4 |
| CIM-9 | 564.6 |
La proctàlgia fugaç, és un dolor sever i episòdic a les regions del recte i anus.[1] Pot ser causat per una rampa del múscul elevador de l'anus,[2] i a causa de l'alta incidència d'engrossiment de l'esfínter anal intern amb el trastorn, es creu que és un trastorn d'aquest múscul o que és una neuràlgia dels nervis pudends.
Signes i símptomes[modifica]
Amb més freqüència es produeix al mig de la nit[3] i dura de segons a minuts;[4] si el dolor duren vint minuts o més probablement es diagnosticaria d'una síndrome de l'elevador de l'anus. En un estudi publicat l'any 2007 amb 1809 pacients, els atacs es van produir durant el dia (33%) i la nit (33%) i el nombre mitjà d'atacs va ser de 13. L'inici pot ser durant la infància; tanmateix, en diversos estudis l'edat mitjana d'inici va ser de 45 anys. Molts estudis van demostrar que les dones es veuen afectades amb més freqüència que els homes,[5] però això es pot explicar almenys en part per la reticència dels homes a buscar assessorament mèdic pel que fa al dolor rectal.[6] Les dades sobre el nombre de persones afectades varien, però la prevalença pot arribar a ser d'un 8-18%.[4][7] Es creu que només el 17-20% dels pacients consulten un metge, de manera que obtenir dades precises representa un repte.[4]
Durant un episodi, el pacient sent un dolor semblant a un espasme, de vegades insuportable, al recte o a l'anus, sovint malinterpretat com a necessitat de defecar. Per ser diagnosticat com a proctàlgia fugaç, el dolor ha d'aparèixer en absència d'una causa clara. Com a tal, el dolor associat amb restrenyiment (ja sigui crònic o agut), al coit anal penetratiu, a un trauma (com fissures de l'esfínter rectal o del canal anal), a efectes secundaris d'alguns medicaments (particularment opiacis), o a la inserció d'un cos estrany al recte impedeixen aquest diagnòstic. L'episodi de dolor disminueix per si mateix a mesura que l'espasme desapareix per si sol.[4]
Tractament[modifica]
Per als casos més lleus, un tractament tòpic amb un blocador dels canals de calci com el diltiazem, o la pomada de nifedipina, la inhalació de salbutamol i la nitroglicerina tòpica. Per als casos persistents, es poden considerar blocatges locals anestèsics, injeccions de clonidina o toxina botulínica.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ Alberts, Daniel. Dorland's illustrated medical dictionary.. 32nd. Philadelphia, PA: Saunders/Elsevier, 2012, p. 1521. ISBN 978-1-4160-6257-8.
- ↑ Olden, Kevin W.. Handbook of functional gastrointestinal disorders. Nova York: M. Dekker, 1996, p. 369. ISBN 0-8247-9409-5.
- ↑ Takano M «Proctalgia fugax: caused by pudendal neuropathy?». Dis. Colon Rectum, vol. 48, 1, 2005, pàg. 114–20. DOI: 10.1007/s10350-004-0736-3. PMID: 15690667.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Functional disorders of the anus and rectum». Gut, vol. 45, Suppl 2, September 1999, pàg. II55–9. DOI: 10.1136/gut.45.2008.ii55. PMC: 1766682. PMID: 10457046.
- ↑ «Proctalgia fugax: demographic and clinical characteristics. What every doctor should know from a prospective study of 54 patients». Dis. Colon Rectum, vol. 50, 6, 2007, pàg. 893–8. DOI: 10.1007/s10350-006-0754-4. PMID: 17164968.
- ↑ Brannon, Linda; Feist, Jess. Health Psychology: An Introduction to Behavior and Health (en anglès). Cengage Learning, 2009-03-19, p. 54. ISBN 978-0495601326.
- ↑ Jeyarajah, Santhini; Purkayastha, Sanjay «Proctalgia fugax». Canadian Medical Association Journal, vol. 185, 5, 19-03-2013, pàg. 417. DOI: 10.1503/cmaj.101613. ISSN: 1488-2329. PMC: 3602260. PMID: 23184844.
- ↑ «Proctalgia fugax, an evidence-based management pathway». Int J Colorectal Dis, vol. 25, 9, September 2010, pàg. 1037–46. DOI: 10.1007/s00384-010-0984-8. PMID: 20556402.
- ↑ «Botulinum toxin in dermatology - beyond wrinkles and sweat». Journal of Cosmetic Dermatology, vol. 4, 4, 2005, pàg. 223–7. DOI: 10.1111/j.1473-2165.2005.00195.x. PMID: 17168867.