Programari de sistema
El programari de sistema o programari de base, en terminologia informàtica, consisteix en programes informàtics que serveixen per a controlar i interaccionar amb el sistema operatiu. Donen control sobre el maquinari i suport a altres programes, en contraposició de l'anomenat programari d'aplicació. Com a exemples hi ha les biblioteques com ara l'OpenGL per a l'acceleració gràfica, el PNG per al sistema gràfic o dimonis que controlen la temperatura, la velocitat del disc dur (com hdparm) o la freqüència del processador (com cpudyn).
El programari de sistema per antonomàsia és Microsoft Windows, que entre totes les versions acumula prop d'un 90% de la quota de mercat.[1] Menció especial mereix el projecte GNU, les eines de programació del qual permetren combinar-se amb el nucli informàtic basat en Unix anomenat Linux, formant entre tots dos les conegudes com distribucions GNU/Linux. Aquest, a diferència de la plataforma de Microsoft o altres exemples com Mac OS, és programari lliure.
Aquests programes realitzen diverses tasques, com la transferència de dades entre la memòria RAM i els dispositius d'emmagatzematge (disc dur, unitats de discs òptics, etc.) entre d'altres.
Tipus de programari de sistema[modifica]
- Carregadors de programes
- Sistemes operatius (i els seus components, molts dels quals poden considerar com a programari de sistema)
- Controladors de dispositius
- Eines de programació: compiladors, assembladors, enllaçadors, etc.
- Programes utilitaris
- Entorn d'escriptori/Interfície gràfica d'usuari (que poden incloure Gestors de finestres)
- Línia d'ordres
- BIOS
- Hipervisors
- Bootloaders (gestor de càrrega)
Si el programari de sistema s'emmagatzema en una memòria no volàtil, tal com circuits integrats, usualment se l'anomena firmware.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programari de sistema |
- ↑ «Operating System Market Share». Net Market Share. Net Applications, febrero 2012. [Consulta: 5 març 2012].