Príncipe de Asturias (R-11)
Aparença
Drassana | Bazán |
---|---|
Lloc de producció | Ferrol |
País de registre
| |
Historial | |
Autoritzat | 29 juny 1977 |
Col·locació de quilla | 8 octubre 1979 |
Avarament | 22 maig 1982 |
Assignació | 30 maig 1988 |
Retirada del servei | |
Operador/s
| |
30 maig 1988 – 14 desembre 2013 | |
Operador | Armada espanyola |
Destí | desballestament |
Característiques tècniques | |
Tipus | portaavions |
Classe | Classe Príncep d'Astúries (Únic) |
Desplaçament | 13400 t (en rosca) 17188 t (màxim) |
Eslora | 195,7 m |
Mànega | 24,3 m |
Calat | 9,5 m |
Propulsió | |
Velocitat | 27 kn |
Autonomia | 6500 mn a 20 kn |
Tripulació | • 90 oficials • 465 mariners |
Característiques militars | |
Tropes | • 208 grup aeri • en operacions embarca 200 mariners més de la Flotilla d'aeronaus (FLOAN) i Estat major.[1] |
Armament | · 4 x FABA Meroka mod 2A3 CIWS 20mm/120 · 2 x Rheinmetall 37 mm (salves) |
Guerra electrònica | · 3 cimbells: 6 x FMC SRBOC Mk 36 · Sistema acústic antitorpedes: SLQ 25 Nixie, supressor de sorolls de casc i propulsors US Prairie/Masked · ESM/ECM: Elettronica Nettunel. |
Sensors | · Radar aeri: Hughes AN/SPS-52C, tridimensional i abast de 439 km, operant en bandes E/F · Radar superfície: ISC Cardione AN/SPS-55, bandes I/J · Control d'aeronaus: ITT AN/SPN-35A, banda J · Control de foc: 4 Sperry VPS 2 (Meroka), banda I. RTN 11L/X, alerta míssils. RAN 12L, banda L (designació i recerca per als Meroka). |
Aeronaus | AV-8B Harrier II Plus SH-3D/H Sigui King Hughes 500 Agusta-Bell AB 212ASW/EW Seahawk SH-60B Lamps III |
Equipament aeronaus | • coberta de vol 175,3 × 29 m • Hangar sota coberta de 109 × 22 m • 2 ascensors • Rampa skyjump 12º |
El Príncipe de Asturias (R-11) era un portaavions per a avions STOVL de l'Armada espanyola que podia carregar fins a 29 aeronaus. El R-11 va ser el vaixell insígnia de la flota naval espanyola, i va ser el tercer portaavions de la història de l'Armada espanyola.
El portaavions fou construït a Ferrol (Galícia) i fou botat el 22 de maig de 1982 amb una eslora de 159,9 m, una mànega de 24,3 m i un calat de 9,4 m. Fou un projecte de gran envergadura econòmica i tecnològica que comportà un gran nombre de retards i augments de cost. El 2013 va ser substituït pel vaixell d'assalt amfibi, el Juan Carlos I (L-61).
Referències
[modifica]- ↑ Defensa. Grupo Edefa 2007. Página 18.
Enllaços externs
[modifica]