STOVL

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vídeo d'un Lockheed Martin F-35B Lightning II realitzant un aterratge vertical.

STOVL (de l'anglès de Short Take- Off and Vertical landing, «enlairament curt i aterratge vertical") [1] és la capacitat d'alguns avions d'enlairar-se d'una pista d'aterratge curta o no preparada i per aterrar verticalment. L'avió més popular probablement és el Hawker Siddeley Harrier, que va ser pensat i dissenyat per ser un avió VTOL encara que actualment les seves característiques són STOVL donat les majors capacitats de combustible i armament amb les que ara compta. El mateix és aplicable per al futur F-35 Lightning II en la seva variant F-35B, que ja ha demostrat les seves capacitats VTOL en les proves del prototip i que actualment és considerat com una aeronau STOVL.

Exemples d'avions amb capacitat STOVL:

Exceptuant al Iak-38, cap dels avions esmentats va arribar a ser operatiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
  • STOL: enlairament i aterratge curts.
  • STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
  • VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
  • VTOL: enlairament i aterratge vertical.
  • V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
  • STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
  • CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
  • CATO: enlairament assistit per catapulta.
  • JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
  • ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica