VTOL

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un McDonnell Douglas AV-8B Harrier II del Cos de Marines dels Estats Units realitzant un enlairament vertical .

VTOL (de l'anglès: Vertical Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge verticals»),[1] és una capacitat de certs avions. Helicòpters, dirigibles, autogirs, globus aerostàtics normalment no són considerats VTOL.

El 1928 a Nikola Tesla se li van concedir unes patents per a aparells de transport aeri. És un dels primers exemples d'un avió de capacitats VTOL. A finals dels anys 50 i principis dels 60 gairebé tots els dissenys de caces militars incloïen certes capacitats VTOL. Aquesta va ser la resposta a la preocupació que creaven els possibles atacs sorpresa de bombarders amb bombes nuclears en aeroport si que deixarien un país exposat a les següents onades de bombarders. La "solució" pensada va ser usar caces amb capacitats VTOL que puguin operar des d'aeroports semipreparats a l'interior del país, repartint les forces de defensa en comptes de concentrar-les.

En realitat el preu de les capacitats VTOL en els avions era enorme, i mentre resultava fàcil moure els avions a altres llocs, no ho era el seu manteniment complet (armament, combustible, recanvis, mecànics). Cap a mitjans dels 60 l'interès en les capacitats VTOL va decréixer, sobretot per la massiva introducció dels míssils balístics intercontinentals com a principal arma nuclear dels sistemes de defensa i atac.

Encara que també es va optar per solucions intermèdies adaptant coets a caces i bombarders amb el programa JATO (Jet Assisted Take Off, Enlairament assistit per Coets) que va ser provat amb èxit en alguns aparells i amb no tant èxit en d'altres.

Actualment hi ha dos tipus de tecnologia VTOL representades per:

El XV-15 i el V-22 Osprey són híbrids entre helicòpter i avió, es basen en rotors basculants, mentre que en el Harrier i en els Iàkovlev tenen reactors de sustentació o basculants.

El Harrier però sol volar amb capacitats STOVL que l'ajuden a estalviar combustible i li permeten portar més armament a més distància, ja que l'enlairament vertical consumeix moltíssim combustible.

L'únic avió VTOL capaç de velocitats supersòniques és el Iak-141, derivat posterior del Iak-38, encara que el primer mai va arribar a entrar en producció.

Curiositats[modifica]

En el vídeo joc Resistance Fall of Man apareix una versió de la VTOL creada per Insomiac Games però molt diferent de les actuals, ja que representa aeroplans pesats que transporten els soldats al combat i es desconeix la capacitat de càrrega que poden transportar

Vegeu també[modifica]

  • CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
  • STOL: enlairament i aterratge curts.
  • STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
  • VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
  • VTOL : enlairament i aterratge vertical.
  • V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
  • STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
  • CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
  • CATO: enlairament assistit per catapulta.
  • JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
  • ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: VTOL Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica

.