CTOL
CTOL (acrònim en anglès de Conventional Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge convencionals»)[1] és el procés mitjançant el qual l'avió s'enlaira i aterra de manera similar a un avió de passatgers, el qual implica l'ús de pistes d'aterratge i enlairament.
En el cas de l'enlairament, l'avió recorre la pista fins que arriba a la velocitat suficient i s'aconsegueix l'efecte aerodinàmic de la sustentació, moment en el qual l'avió deixa de tenir contacte amb el terra. A l'hora d'aterrar, l'avió procedeix a efectuar un descens de l'altitud del vol, reduir la seva velocitat i a desplegar el tren d'aterratge. Un cop fet, l'avió contacta amb la pista d'aterratge i progressivament disminueix la seva velocitat fins a aturar completament.
En el cas d'hidroavions, en comptes d'usar pistes d'aterratge i enlairament, s'utilitzen superfícies extenses d'aigua.
Vegeu també[modifica]
- CTOL : enlairament i aterratge convencionals.
- STOL: enlairament i aterratge curts.
- STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
- VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
- VTOL: enlairament i aterratge vertical.
- V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
- STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
- CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
- CATO: enlairament assistit per catapulta.
- JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
- ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: CTOL |
- ↑ Jorge García de la Cuesta Terminologia aeronàutica