CTOL

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mirage 2000 realitzant un enlairament convencional.

CTOL (acrònim en anglès de Conventional Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge convencionals»)[1] és el procés mitjançant el qual l'avió s'enlaira i aterra de manera similar a un avió de passatgers, el qual implica l'ús de pistes d'aterratge i enlairament.

En el cas de l'enlairament, l'avió recorre la pista fins que arriba a la velocitat suficient i s'aconsegueix l'efecte aerodinàmic de la sustentació, moment en el qual l'avió deixa de tenir contacte amb el terra. A l'hora d'aterrar, l'avió procedeix a efectuar un descens de l'altitud del vol, reduir la seva velocitat i a desplegar el tren d'aterratge. Un cop fet, l'avió contacta amb la pista d'aterratge i progressivament disminueix la seva velocitat fins a aturar completament.

En el cas d'hidroavions, en comptes d'usar pistes d'aterratge i enlairament, s'utilitzen superfícies extenses d'aigua.

Vegeu també[modifica]

  • CTOL : enlairament i aterratge convencionals.
  • STOL: enlairament i aterratge curts.
  • STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
  • VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
  • VTOL: enlairament i aterratge vertical.
  • V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
  • STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
  • CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
  • CATO: enlairament assistit per catapulta.
  • JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
  • ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: CTOL Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jorge García de la Cuesta Terminologia aeronàutica