Navantia
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | empresa estatal empresa de construcció naval  | ||||
| Indústria | indústria armamentística i construcció naval | ||||
| Forma jurídica | societat per accions | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | IZAR Societat Espanyola de Construcció Naval | ||||
| Creació | 1r gener 2005 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | vaixell de guerra, submarí, patruller, portaavions, fragata, corbeta, cuirassat, offshore (en)  , energia renovable, tanc cisterna i ro-ro | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Empleats | 4.547 (2022) | ||||
| Entitat matriu | Societat Estatal de Participacions Industrials | ||||
| Propietat de | Govern d'Espanya | ||||
| Filial | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 1.240 M$ (2018) | ||||
| Lloc web | navantia.es | ||||
   | |||||
Navantia és una societat pública espanyola dedicada a la construcció naval militar creada el 2005 com a resultat de la segregació dels actius militars de l'empresa pública Grup IZAR.
Història[modifica]
La trajectòria de Navantia arrenca el 1730 amb la creació dels històrics arsenals militars de Ferrol, Cartagena i La Carraca, les drassanes de la qual estaven destinats a construir i reparar els vaixells de l'Armada Espanyola.
En 1908 aquestes drassanes van passar a formar part de la Societat Espanyola de Construcció Naval (La Naval) a la qual també van pertànyer drassanes civils com Matagorda (Puerto Real) o Sestao, posteriorment integrats a AESA. Al final de la Guerra Civil Espanyola, l'Estat es va fer càrrec dels arsenals militars i el 1947 es va constituir l'Empresa Nacional Bazán, que va néixer com una empresa de construcció naval que depenia de tecnologia estrangera. Amb posterioritat, Bazán va començar a desenvolupar els seus propis projectes de vaixells.
En 2000, neix Izar, com a resultat de la fusió entre Astilleros Españoles (AESA), societat que aglutinava les drassanes públiques civils i l'Empresa Nacional Bazán. Al desembre de 2004 la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), màxima accionista i gestora del grup, decideix la segregació de la branca militar d'Izar, creant al març de 2005 la societat Navantia, encaminada a aconseguir una major eficàcia empresarial.
Els mateixos dics i graderies que avui donen vida als vaixells més capdavanters com fragates de les classes Álvaro de Bazán o Fridtjof Nansen, i submarins de les classes Scorpène i S-80 van ser testimonis del naixement del primer submarí de propulsió elèctrica del món, l'Isaac Peral, i de la construcció del primer vaixell espanyol amb propulsió per turbines de gas, el portaavions Príncipe de Asturias, entre altres fites.
Centres de producció[modifica]
Les oficines centrals de la societat Navantia estan situades a Madrid i els centres de producció es troben en:
Vaixells construïts (2005- actualitat)[modifica]
.jpg)
Submarins[modifica]
- Classe Scorpène:
- Armada de Xile: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
- General O'Higgins (SS-23)
- General Carrera (SS-22)
- Reial Armada de Malàisia: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
- KD Tunku Abdul Rahman
- KD Tun Razak
- Armada de Xile: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
Fragates[modifica]
- Classe Álvaro de Bazán: les tres primera unitats van ser construïdes per Izar
- Méndez Núñez (F-104)
- Cristóbal Colón (F-105)
- Classe Fridtjof Nansen: modificació de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial de Noruega
- KNM Fridtjof Nansen (F310)
- KNM Roald Amundsen (F311)
- KNM Otto Sverdrup (F312)
- KNM Haelge Ingstad (F313)
- KNM Thor Heyerdahl (F314)
Vaixell d'Aprovisionament en Combat[modifica]
- Cantabria (A-15)
Corbetes[modifica]
- Classe Guaiquerí: construïdes per a l'Armada Nacional de Veneçuela
- ANBV Guaiquerí (PC-21)
- ANBV Warao (PC-22)
- ANBV Yecuana (PC-23)
- ANBV Kariña (PC-24)
Patrullers[modifica]
- Classe Meteoro
- Meteoro (P-41)
- Rayo (P-42)
- Relámpago (P-43)
- Tornado (P-44)
- Classe Guaicamuto: patrullers construïts per a l'Armada Nacional de Veneçuela
- ANBV Guaicamuto (GC-21)
- ANBV Yavire (GC-22)
- ANBV Naiguata (GC-23)
Llanxes de desembarcament[modifica]
- Tipus LCM-1I: els dos prototips van ser construïdes per Izar
- L-603
- L-604
- L-605
- L-606
- L-607
- L-608
- L-609
- L-610
- L-611
- L-612
- L-613
- L-614
- 4 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana
Vaixells d'assalt amfibi[modifica]
- Juan Carlos I (L-61)
- Classe Canberra: vaixells derivats del Juan Carlos I (L-61) per a l'Armada Reial Australiana (a construir 80% a Ferrol, 20% a Austràlia)
- HMAS Canberra (L02)
- HMAS Adelaide (L01)
Vaixells Ro-Ro[modifica]
- Acciona Trasmediterránea
- José María Entrecanales
- Superfast Baleares
Vaixells en construcció[modifica]
Submarins[modifica]
- Classe Isaac Peral
- Isaac Peral (S-81)
- Narcís Monturiol (S-82)
- Cosme García (S-83)
- Mateo García dels Reis (S-84)
Destructors[modifica]
- Classe Hobart: vaixells derivats de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial Australiana (disseny i equips essencials Navantia a més de 6 blocs per vaixell a Ferrol; resta de blocs i muntatge a Austràlia)
- HMAS Hobart (DDGH 39)
- HMAS Brisbane (DDGH 41)
- HMAS Sydney (DDGH 42)
Llanxes de desembarcament[modifica]
- 8 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana