Pseudòpode
Els pseudòpodes o pseudopodis (en llatí i anglès: pseudopodia (singular: pseudopodium) (del grec ψευδοπόδια, ψευδός "fals" + πόδια "peus") són projeccions temporals de cèl·lules eucariotes formades per estructures de microtúbuls i microfilaments. Els pseudòpodes es fan servir per al moviment, per a capturar preses i per a ingerir nutrients (fagocitosi).
Les cèl·lules que tenen aquesta facultat s'anomenen ameboides. Els pseudòpodes s'estiren i arronsen per la formació reversible de les subunitats d'actina dins de microfilaments. Els filaments prop del final de la cèl·lula interaccionen amb la miosina la qual causa la contracció. El pseudòpode s'estén fins que l'actina el fa formar part d'una xarxa. Així és com es mouen les amebes, i també algunes cèl·lules que es troben en els animals com els leucòcits de la sang.
Morfologia
[modifica]Els pseudòpodes es poden classificar segons la seva aparença:
- Lobopodis: són curts i bulbosos similars a dits, tenen tant ectoplasma com endoplasma. Són típics dels Amoebozoa.
- Filopodis: són filiformes i més prims, consten principalment d'ectoplasma. S’observen en Euglypha i Lecithium.
- Reticulopodis:[1] també coneguts com a pseudopodis reticulosos, són formacions complexes i formen xarxes irregulars. La seva funció principal és ingerir aliment i la secundària la locomoció. Són típics en els foraminífers.
- Axopodis (també coneguts com a actinopodis) són pseudòpodes petits que contenen ventalls complexos de microtúbuls i estan embolicats pel citoplasma. Els axopodis són responsables de la fagocitosi en resposta a contactes físics. S'observen en Radiolaria i Heliozoa.