Publi Eli Petus (cònsol 201 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Abans de 239 aC  antiga Roma |
| Mort | 174 aC valor desconegut |
| Causa de mort | pesta |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 201 aC – 201 aC Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul | |
| Edil | |
| Pretor | |
| Mestre de cavalleria | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Aelii Paeti (en)  |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Quint Eli Petus |
| Pares | Quint Eli Petus i valor desconegut |
| Germans | Sext Eli Petus Catus |
Publi Eli Petus (en llatí: Publius Aelius Q. f. Paetus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Èlia, i era de la família dels Petus. Probablement era fill del pontífex Quint Eli Petus.[1]
El 204 aC va ser edil plebeu, i el 203 aC, pretor amb la jurisdicció urbana, càrrec sota el qual proclamà la supplicatio d'un dia per commemorar la derrota de Sífax de Numídia, i una altra de cinc dies per commemorar la sortida d'Hanníbal d'Itàlia. El 202 aC va ser mestre de la cavalleria del dictador Gai Servili Gemin, i va ser finalment cònsol el 201 aC junt amb Gneu Corneli Lèntul. En aquest darrer, any Escipió va obtenir la victòria final sobre Hanníbal a Zama. Petus tenia com a província a Itàlia, i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns de Ligúria.[1]
Al final del seu període, va ser nomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d'Escipió. A continuació, va ser triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Petus i Gai Corneli Ceteg per arranjar la situació a Nàrnia, on la població local exigia que hi hagués més colons perquè hi havia gent que s'atribuïa la condició sense ser-ho realment. El 199 aC va ser censor amb Escipió l'Africà. Després va ser nomenat àugur.[1]
Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar la ciutat de Roma. Era considerat un bon jurista.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
