Pucciniomicets
Pucciniomycetes | |
---|---|
Aecis de Puccinia sessilis sobre una fulla d'Arum maculatum | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Subregne | Dikarya |
Classe | Pucciniomycetes R. Bauer, Begerow, J.P. Samp., M. Weiss & Oberw. (2006)[1] |
Nomenclatura | |
Sinònims | Pucciniomycetes D.Hawksw., B.Sutton & Ainsw. (1983)[2]
|
Ordres | |
Els pucciniomicets, Pucciniomycetes, (abans coneguts com a Urediniomycetes) són una classe de fongs dins la subdivisió Pucciniomycotina dels Basidiomycota. Aquesta classe conté 5 ordres, 21 famílies, 190 gèneres i 8016 espècies.[3] Inclou diversos fitopatògens importants que causen el rovell (uredinals).
Característiques
[modifica]Els pucciniomicets no desenvolupen un basidiocarp, la cariogàmia ocorre en una espora dorment (teliòspora), i la meiosi ocorre amb la germinació de la teliòspora. La mannosa és el principal carbohidrat de la paret cel·lular, la xilosa no és present.
Taxonomia
[modifica]La classificació d'aquesta classe està en un estat de fluïdesa. Hi ha més de 7.400 espècies dividides en 215 gèneres. Més del 95% de les espècies i el 75% dels gèneres pertanyen a l'ordre dels uredinals. Les classificacions més recents inclouen els ordres següents:
S'han proposat tres subclasses:
Referències
[modifica]- ↑ Bauer R, Begerow D, Sampaio JP, Weiss M, Oberwinkler F. «The simple-septate basidiomycetes: a synopsis». Mycological Progress, 5, 1, 2006, pàg. 41-66. DOI: 10.1007/s11557-006-0502-0.
- ↑ «Pucciniomycetes R. Bauer, Begerow, J.P. Samp., M. Weiss & Oberw. 2006». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 8 juliol 2011].
- ↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th ed. Wallingford: CABI, 2008, p. 580–81. ISBN 0-85199-826-7.
Enllaços externs
[modifica]- Tree of Life - Urediniomycotina (anglès)
- Classificació (anglès)
- Dickinson, M. Molecular Plant Pathology. 2003