Vés al contingut

Xilosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicXilosa
Substància químicafamília de compostos Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₁₀O₅ Modifica el valor a Wikidata
Forma lineal de la xilosa.

La xilosa (del grec xylos "fusta") és coneguda també com a sucre de fusta. És una aldopentosa, un monosacàrid que conté cinc àtoms de carboni i un grup aldehid (té un isòmer funcional anomenat xilulosa, i la seva fórmula química és C5H10O5).[1] Té forma de pirà (hexàgon).

Localització

[modifica]

La xilosa es troba àmpliament distribuïda en diferents matèries vegetals com ara la palla o la fusta (cirerer), on va ser aïllada per primera vegada per Koch el 1881. També es pot trobar en els teixits connectors com el pàncrees o el fetge.

Funcions

[modifica]

La seva funció és principalment alimentària, ja que és un dels vuit sucres essencials per la nutrició humana, a més a més de la glucosa, la galactosa, la manosa, la N-acetilglucosamina, la N-acetilgalactosamina, la fructosa i l'àcid siàlic. També s'utilitza per fer proves de l'absorció intestinal en la medicina animal administrant aigua al pacient en dejú. Si la xilosa és detectada a la sang o a l'orina després de poques hores de realitzar la prova, significa que ha estat absorbida pels intestins.

Tipus de sucre i estructura

[modifica]

La xilosa és el primer monosacàrid que s'afegeix a la serina o treonina en la O-glicosilació i, per tant, és el primer monosacàrid de la via biosintètica de la majoria de polisacàrids aniònics, com ara el sulfat d'heparan i el sulfat de condroitina. Amb el seu grup carbonil lliure, és un sucre reductor. La reducció de la xilosa[2] per catàlisi produeix que substitueixi el xilitol.

Característiques

[modifica]

Identificador

[modifica]
  • Nomenclatura: Xilosa
  • Altres noms: Sucre de fusta

Propietats

[modifica]
  • Fórmula química: C5H10O5
  • Massa molar: 150,13 g/mol
  • Densitat: 1,525 g/cm3 (20 °C)
  • Punt de fusió: 144-145 °C

Components relacionats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. COX Nelson, Principles of Biochemistry, editorial Freeman, 4a edició, 2006. Pp 218-219
  2. Voet D; Voet J. Bioquímica, editorial médica panamericana, 3a edició, 2006. Pp 606.

Bibliografia

[modifica]
  • COX Nelson, Principles of Biochemistry, editorial Freeman, 4a edició, 2006. Pp 218-219
  • Voet D; Voet J. Bioquímica, editorial médica panamericana, 3a edició, 2006. Pp 372 i 606