Poblat ibèric de Puig del Castell
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Samalús (Vallès Oriental) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 631 m | |||
| Espai de protecció arqueològica | ||||
| Id. IPAPC | 1889 | |||
| Història | ||||
| Període | segle v aC - segle i aC | |||
| Data de descobriment o invenció | 1965 | |||
| Lloc web | canovesisamalus.cat… | |||
El poblat ibèric del Puig del Castell es troba a la muntanya del mateix nom, a una alçada de 631 m sobre el nivell del mar, a Samalús (Vallès Oriental).[1]
Història i descripció
[modifica]Amb una extensió de 4 hectàrees, va ser habitat entre els segles vi i i aC per tribu ibèrica dels laietans. Tot i que la seva existència va ser documentada per primer cop per Josep Estrada i Garriga el 1955, fins al 2011 no s'hi van encetar les excavacions.[2][3]
La seva posició privilegiada, oferia als ibers una vista de la plana del Vallès oriental, que garantia una protecció pel seu difícil accés. Els habitants d'aquest assentament vivien principalment del conreu, i bona part de la seva producció era destinada al comerç amb grecs, cartaginesos i romans. Hi ha indicis que indiquen que aquest assentament es correspon amb la població ibèrica de Lauro, coneguda per haver batut moneda al segle ii.[2][4]
Referències
[modifica]- ↑ «Puig (del) Castell; Lauro». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 Montañés, José Ángel «En busca de la ciudad perdida de Lauro». El País, 10-08-2016. Arxivat de l'original el 05-12-2017.
- ↑ Guàrdia i Llorens, 2019.
- ↑ Estarada i Villaronga, 1967.
Bibliografia
[modifica]
- Estrada, José; Villaronga, L. «La "Lauro" monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)». Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, núm. 29, 1967, p. 135–194.
- Guàrdia i Llorens, Marc «El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)». Tribuna d'Arqueologia 2016-2017, 2019, p. 117-140.
