Puigverd (Tremp)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| CCAA | Catalunya | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Població humana | ||||
| Població | 1 (2023)  | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 726 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25634 | |||
| Codi INE | 25234001700 | |||
| Codi IDESCAT | 2523470017300 | |||
El poble de Puigverd (de vegades anomenat Puigverd de Talarn i d'altres Puigverd de Tremp), i en la parla local, pronunciat Puiverd, és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El 1812 havia format ajuntament propi, a partir del desplegament de la normativa derivada de la Constitució de Cadis, però s'hagué d'agregar a Castissent el febrer del 1847, atès que no sobrepassava el nombre mínim de 30 veïns (caps de família) per poder mantenir el seu ajuntament. El 1877 l'ajuntament de Castissent passà a denominar-se Eroles, amb capitalitat en aquell poble, i el 1940 tornà a canviar de cap municipal, que fou Fígols de Tremp, ja fins a l'annexió a Tremp.[1]
Està situat a l'oest de Tremp, a 17,5 quilòmetres, i és accessible per una pista rural asfaltada de poc menys de 5 quilòmetres que arrenca del punt quilomètric 16 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, molt a prop i a ponent de Fígols de Tremp.
Pertanyen a Puigverd unes quantes masies dels entorns, entre les quals cal destacar la de Miravet, al sud, amb capella pròpia, la de santa Anna, la Casa Blanca i, sobretot, el despoblat d'Arbull.
L'esglèsia de Santa Anna de Puigverd (antigament, de Santa Maria) era parroquial, dins de l'arxiprestat de Tremp, ara anomenat del Pallars, de la diòcesi d'Urgell. Antigament, però, havia estat sufragània de la parròquia de Palau de Noguera, i més endavant fou parroquial, i en depenien les de Miravet i Arbull. Actualment forma part de l'agrupació de parròquies a l'entorn de la de Tremp.
La possessió de Puigverd era en mans de la Comanda de Susterris de l'Orde de Sant Joan, dita dels hospitalers.
A Puigverd hi havia un magnífic molí d'oli (trull), amb embigat de fusta, idèntic al d'Eroles. El 1974 fou traslladat al recinte de la Fira de Barcelona.
Etimologia
Com es pot entendre directament, sense intermediació de cap arrel llatina, es tracta d'un nom romànic descriptiu, amb el significat que és evident per a qualsevol que entengui el català.
Història
Pascual Madoz inclogué Puigverd de Talarn en el seu Diccionario geográfico... del 1845. S'hi llegeix que Puigverd de Talarn, que havia pertangut a la Comanda de Susterris, és dalt d'un turó a prop i a llevant del Puy del Moro, que l'arrecera del vent de ponent, tot i que està ventilada per tots els altres vents. El clima hi és sa. Constava de 9 cases separades les unes de les altres, una de les quals, anomenada Miravet, és més lluny i al sud que les altres (pot haver-hi una confusió amb la caseria de Miravet, poertanyent a l'antic terme de Mur.
Les terres del seu terme eren considerades en part planes i en part muntanyoses, fluixes i de mala qualitat. S'hi produïa blat, vi i oli, s'hi criaven ovelles i cabres, i hi havia cacera, de conills i perdius, a més de molts llops. Hi havia un molí d'oli. En formaven la població 5 veïns (caps de família) i 27 ànimes (habitants).
Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Moror". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Santa Anna de Puigverd (abans Santa Maria)". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- COROMINES, Joan. "Puigverd". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- PAGÈS, M. "Tremp. Fígols de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.
Referències
- ↑ Vegeu Castissent, Eroles o Fígols de Tremp