Pujalt (Enviny)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPujalt
Sort. Pujalt 1.JPG

Localització
 42° 25′ 02″ N, 1° 06′ 43″ E / 42.417285°N,1.11188611°E / 42.417285; 1.11188611
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiSort
Geografia
Altitud1.163,5 m
Festa majorPrimer diumenge de setembre
Modifica les dades a Wikidata

Pujalt, de vegades esmentat com a El Pujalt i de vegades grafiat Pujal, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.

Pujalt és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, a la dreta del Barranc de la Font de Llessiu. Per la diferència d'altitud, Pujalt queda pràcticament damunt de Sort.

Etimologia[modifica]

Pujalt és un topònim romànic de caràcter descriptiu. Prové de l'aglutinació de les paraules comunes puig i alt, que descriuen la situació d'aquest poble.

Geografia[modifica]

El poble de Pujalt[modifica]

Pujalt, des de Sort

Pujalt és un poble allargassat en un esperó pla que s'alça damunt la riba dreta del Barranc de la Font de Llessiu i també queda enlairat pels costats oriental i meridional, a més del nord. Està tot agrupat, formant gairebé un clos, amb un parell de carrers de traçat irregular.

Al centre del poble hi ha el Museu de les Papallones de Catalunya, a l'antiga escola (en la qual es va dur a terme la filmació d'algunes escenes de Les veus del Pamano), mentre que l'església de Sant Pere és a l'extrem nord-oest del petit nucli.

Cases del poble[1][modifica]

  • Casa Astieni
  • Casa Anton
  • Casa Beta
  • Casa Cadavall
  • Casa Espuiet
  • Casa Forn
  • Casa Jordi
  • Casa Peret
  • Casa Picoi
  • Casa Quet
  • La Rectoria
  • Casa Rei

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Puigalt declara[2] 5 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 30 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Pujalt. S'hi llegeix que és una localitat que forma part del districte municipal d'Enviny, que està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada sobre una penya; la combaten tots els vents, especialment els del nord. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 11 cases i l'església parroquial de Santa Pere Apòstol, que disposava de rector ordinari. Els veïns es proveïen de les nombroses fonts existents en el terme. Les terres, muntanyoses, són en general de mitjana qualitat. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i algunes fruites d'hivern. S'hi recriaven mules i hi havia el vacum necessari per a la feina agrícola. Hi havia una mica de caça de conills, i bastant de llebres i perdius. El comerç, el derivat de la recria de mules. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 35 ànimes (habitants).

Demografia[4][modifica]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
106797066706170574927271824262529333332

Referències[modifica]

  1. Montaña 2004.
  2. Mossèn Joan Aneta, rector; Pere Picoi, Joan Bonet, Perot Soler, Joanot Soler i Joan Picoi. Iglésias 1981, p. 74.
  3. Madoz 1845.
  4. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Puig i Pujalt». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pujalt