Queralt Lahoz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQueralt Lahoz
191213 NSL 0404 dc (49226949778).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, música, cantaora, criminòloga Modifica el valor a Wikidata
GènereRap, flamenc, soul, R&B contemporani i dancehall Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata

Lloc webqueraltlahoz.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Queralt.lahoz Twitter: QLahoz Instagram: queralt_lahoz Youtube: UCiluIKzpa7Kx_bIIeRuO4bg Spotify: 5njCmi440o0ft013pOw9W5 Deezer: 11982714 Modifica el valor a Wikidata

Queralt Lahoz (Santa Coloma de Gramenet, 17 de novembre de 1991) és una cantant que mescla la tradició flamenca i la música hip-hop amb el poètic i un missatge reivindicatiu.[1]

El 2023, va ser una de les set guanyadores dels premis Music Moves Europe que rendeix homenatge als artistes emergents. El mateix any va actuar a la gala dels Premis Gaudí amb Canción del fuego fatuo, de Manuel de Falla, al costat de l'orquestra Franz Schubert Filharmonia.[2]

Trajectòria[modifica]

Filla de família migrant de Guadix, va aprendre a parlar cantant a l'oïda de la seva àvia Maria, que li demanava que cantés coples, flamenc i boleros a casa, a la vegada que la seva mare li feia escoltar Jimi Hendrix, The Doors i Janis Joplin.[3] En el vessant estilístic, Lahoz considera La Niña de los Peines, Gata Cattana, Wu-Tang Clan[4] i Enrique Morente les seves principals influències.[5]

L'any 2019 va publicar el seu primer treball discogràfic, 1917, un EP de cinc cançons dedicat a les dones que han estat una font d'inspiració en la seva vida, donant veu a les seves històries de valentia i superació, i que va presentar a La Nau de Barcelona,[6] a Es Claustre i al Mercat de Música Viva de Vic, «emocionant amb el dolor i també amb la celebració».[5]

« És la història de moltes dones que van patir les drogues als 1980, els divorcis no acceptats, els barris que les jutjaven o el fet de pertànyer a una classe obrera lluitadora. »
— Queralt Lahoz

Després del seu primer LP, Pureza (2021), Lahoz va fer una gira de més de vuitanta espectacles per tota la península Ibèrica que va continuar l'any següent afegint concerts internacionals a Europa i els Estats Units d'Amèrica.[2]

Discografia[modifica]

  • 1917 (EP, Say It Loud Records, 2019)[7][8]
  • Pureza (Say It Loud Records, 2021)[9]

Referències[modifica]

  1. Cervantes, Xavier. «Queralt Lahoz, una veu de veritat a la terra de les mil músiques». Ara, 12-09-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 324.cat. «Queralt Lahoz conquista Europa amb un primer disc i una carrera meteòrica». 324.cat, 20-01-2023. [Consulta: 27 gener 2023].
  3. Longarón, Mariona. «Una tarda amb Queralt Lahoz». Núvol, 19-08-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  4. Iborra, Yeray S. «La inspiración no es la copia, es el manantial» (en castellà). MondoSonoro, 19-02-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 Martín, Helena. «Per dir banalitats ja hi ha altres persones, però jo no». Enderrock, 09-01-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  6. «Rumbo a las estrellas» (en castellà). MondoSonoro, 22-02-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  7. Garcia, Gemma. «'1917', la Queralt Lahoz de tots els temps». Directa, 23-12-2019. [Consulta: 27 octubre 2020].
  8. Garau, Carme. «Queralt Lahoz, crítica de su disco 1917 en Mondo Sonoro (2020)» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
  9. «El flamenc t'ensenya a plorar millor». betevé, 02-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].