Queralt Lahoz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1991 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, música, cantaora, criminòloga |
| Gènere | Rapejar, flamenc, soul, R&B contemporani i dancehall |
| Influències | |
| Participà en | |
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle |
| Lloc web | queraltlahoz.com |
Queralt Lahoz (Santa Coloma de Gramenet, 17 de novembre de 1991) és una cantant catalana que mescla la tradició flamenca i la música hip-hop amb el poètic i un missatge reivindicatiu.[1]
El 2023, va ser una de les set guanyadores dels premis Music Moves Europe que rendeix homenatge als artistes emergents. El mateix any va actuar a la gala dels premis Gaudí amb Canción del fuego fatuo, de Manuel de Falla, al costat de l'orquestra Franz Schubert Filharmonia.[2]
Trajectòria
[modifica]Filla d'una família migrant de Guadix, va aprendre a parlar cantant a l'oïda de la seva àvia Maria, que li demanava que cantés coples, flamenc i boleros a casa, a la vegada que la seva mare li feia escoltar Jimi Hendrix, The Doors i Janis Joplin.[3] En el vessant estilístic, Lahoz considera La Niña de los Peines, Gata Cattana, Wu-Tang Clan[4] i Enrique Morente les seves principals influències.[5]
L'any 2019 va publicar el seu primer treball discogràfic, 1917, un EP de cinc cançons dedicat a les dones que han estat una font d'inspiració en la seva vida, donant veu a les seves històries de valentia i superació, i que va presentar a La Nau de Barcelona,[6] a Es Claustre i al Mercat de Música Viva de Vic, «emocionant amb el dolor i també amb la celebració».[5]
| « | És la història de moltes dones que van patir les drogues als 1980, els divorcis no acceptats, els barris que les jutjaven o el fet de pertànyer a una classe obrera lluitadora. | » |
| — Queralt Lahoz | ||
Després del seu primer LP, Pureza (2021), Lahoz va fer una gira de més de vuitanta concerts per tota la península Ibèrica que va continuar l'any següent afegint concerts internacionals a Europa i els Estats Units d'Amèrica.[2]
El maig 2024 Lahoz va publicar un nou EP titulat Alto cielo, una història sonora en quatre capítols en forma de videoàlbum.[7] El mes de juny es va presentar el videoclip de la cançó «Copeo traïdor», una barreja de folklore mallorquí i música electrònica que combina hedonisme i denúncia, en col·laboració amb Marala.[8]
El mes d'abril de 2025 es va publicar el seu segon LP, titulat 9:30 PM en referència a l'hora exacta del seu naixement, un treball de quinze cançons que perfila una reflexió sobre la identitat personal a fi d'evitar el desarrelament i adonar-se que avançar en la vida consisteix a mantenir-se fidel a si mateixa.[9]
Discografia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Cervantes, Xavier. «Queralt Lahoz, una veu de veritat a la terra de les mil músiques». Ara, 12-09-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- 1 2 «Queralt Lahoz conquista Europa amb un primer disc i una carrera meteòrica». 324.cat, 20-01-2023. [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ Longarón, Mariona. «Una tarda amb Queralt Lahoz». Núvol, 19-08-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Iborra, Yeray S. «La inspiración no es la copia, es el manantial» (en castellà). Mondo Sonoro, 19-02-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- 1 2 Martín, Helena. «Per dir banalitats ja hi ha altres persones, però jo no». Enderrock, 09-01-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Rumbo a las estrellas» (en castellà). Mondo Sonoro, 22-02-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «“Alto Cielo”, la nueva historia de Queralt Lahoz en cuatro capítulos» (en castellà). Mondo Sonoro, 12-05-2023. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Marala y Queralt Lahoz unen fuerzas en “Copeo Traïdor”» (en castellà). Mondo Sonoro, 23-06-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Olivares, Abel. «Queralt Lahoz, crítica de 9: 30 PM en Mondo Sonoro (2025)» (en castellà), 10-04-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ Garcia, Gemma. «'1917', la Queralt Lahoz de tots els temps». Directa, 23-12-2019. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Garau, Carme. «Queralt Lahoz, crítica de su disco 1917 en Mondo Sonoro (2020)» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «El flamenc t'ensenya a plorar millor». Betevé, 02-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Guerra, Sandra. «Me he autoregalado el álbum que me habría gustado tener de pequeña para sentirme acompañada» (en espanyol europeu). Cosmopolitan, 13-04-2025. [Consulta: 14 febrer 2026].