Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaQuint Cecili Metel Nepot
 Senador romà 


 Tribú de la plebs 


 Cònsol de la República Romana 


 Pretor 

Dades biogràfiques
Naixement 100 aC
Mort segle I aC
Activitat professional
Ocupació Oficial, polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Cecília
Pare Quint Cecili Metel Nepot
Germans
Modifica dades a Wikidata

Quint Cecili Meteli Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) fou un magistrat romà, fill de Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos i germà de Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Celer.

El 67 aC va servir com a llegat de Gneu Pompeu en la guerra contra els pirates, i després a Àsia fins al 64 aC. El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al tribunat (com a fidel de Pompeu) enfront de Marc Cató (candidat del senat) i els dos foren elegits entrant al càrrec el 10 de desembre del 63 aC, i des del començament va atacar a Ciceró, cònsol. Quan va deixar aquest el càrrec l'1 de gener del 62 aC va atacar a Metel al senat i els dos homes es van enfrontar.

Metel va fer aprovar una llei que cridava a Pompeu a Roma per restablir l'ordre i protegir als ciutadans, i Cató no ho va poder impedir, sent expulsat del senat, però va tornar amb una força armada dels aristòcrates i llavors fou Metel el que va haver de fugir. El senat va privar a Pompeu dels seus poders.

El 61 aC Metel va tornar a Roma amb Pompeu. L'any 60 aC va ser elegit pretor gràcies a la protecció de Pompeu, que havia tornat a Roma.

El 59 aC va romandre a Roma sense anar a la seva província. El 58 aC va concórrer a les eleccions per cònsol càrrec pel que fou elegit pel 57 aC junt amb Publi Corneli Lèntul Espinter, i davant d'una nova situació política va anunciar l'1 de gener que no s'oposava a cridar de l'exili a Ciceró, amb el que els dos homes es van reconciliar. El setembre d'aquell any Ciceró tornava a ser a Roma.

El 56 aC Metel va anar com a procònsol a la Hispània Citerior. Després d'un viatge a Luca als quarters de Juli Cèsar a l'abril va tornar a Hispània on va fer un injustificat atac als vacceus als que lògicament va derrotar. El 55 aC, encara a Hispània, els vacceus van ocupar la ciutat de Clúnia i Metel no els va poder fer front; una mica després va retornar a Roma on segurament va morir el 54 aC. Per testament va deixar hereu a Carrines (probablement el cònsol del 43 aC).