Quirites
Quirites, en plural quiriti, era aquell ciutadà romà lliure i subjecte al ius quiritium o dret dels quiriti. L'origen del mot resta fosc. Segons una tradició antiga provindria de curites, de la ciutat de Cures, pàtria del segon rei de Roma, Numa Pompili, i nom d'una tribu dels sabins establerta al Quirinal i devota del déu Quirí. Després del llegendari rapte de les sabines diu la tradició que Ròmul i Titus Taci regnaren junts a Roma i, des d'aleshores, els ciutadans foren anomenats quirites. Segons Plutarc el mot quirites derivaria de curis, que en llengua sabina significa espasa. D'altres autors prefereixen pensar que deriva de curia, al seu torn derivat de co-uiris o co-viris, conjunt dels homes de la ciutat.
Bibliografia
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Livi, Tit (1993). Els Orígens de Roma: Ab urbe condita, liber I. Introducció, traducció i notes de Bàrbara Matas i Bellés. Barcelona, Edicions de la Magrana. Col·lecció L'Esparver Clàssic, núm. 3. ISBN 84-7410-696-6.
- Plutarc, Vida de Romul.