Ràdio Reus (EAJ-11)
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | emissora de ràdio negoci  |
| Història | |
| Creació | 1925 |
| Fundador | Joan Díaz |
| Activitat | |
| Àmbit | Baix Camp |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gestor/operador | Josep Maria Martí i Martí |
| Gerent/director | Joan Díaz (1932–1944) |
| Propietat de | Cadena SER |
| Lloc web | cadenaser.com… |
Ràdio Reus, amb l'indicatiu EAJ-11 va ser una emissora de propietat privada creada l'any 1925.[1] Va ser la primera que es va instal·lar fora de la província de Barcelona i va estar associada a Ràdio Barcelona compartint informatius i altres programes. Va iniciar les emissions a Reus com emissora d'ona curta l'any 1923 i l'any 1932 com emissora d'ona mitjana. L'any 1944 es va integrar a la Cadena SER i va ser adquirida per l'empresa PRISA.
Història[modifica]
Ràdio Reus va sorgir d'un grup de radioafeccionats que amb el nom Grup Ràdio formaven part del Centre de Lectura de Reus. Els principals promotors de les activitats del Grup Ràdio eren Francesc Balcells i Joan Díaz. Varen muntar una primera estació d'ona curta l'any 1924 sota l'indicatiu 7DB. En un acte celebrat al Teatre Bartrina de la ciutat es va fer la primera demostració pública amb un receptor de 1 watt. L'any 1924 Joan Diaz va demanar l'autorització de instal·lació d'una emissora d'afeccionat que es va rebre amb l'indicatiu EAR-5. L'emissora es va instal·lar al Raval de Santa Anna. L'any 1932 Díaz va demanar la llicència per emetre en ona mitjana (OM) i es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11, amb una longitud d'ona de 200 m i una potència màxima de 200 watts en amplitud modulada.
L'any 1934 emetia a migdia i al vespre per un total de 4 hores i mitja i l'any 1935 emetia durant un total de 6 hores i mitja, a migdia i al vespre.[2] Va ser la tercera emissora, cronològicament, amb llicència a Catalunya després de Ràdio Barcelona i de Ràdio Catalana.[1] El finançament de les emissores de ràdio depenia de la publicitat i les quotes que pagaven els abonats. L'emissora emetia programes generats a Ràdio Barcelona, de la qual Díaz n'era el representant a Tarragona. A Ràdio Reus es creaven programes culturals propis i programes d'interés local per la pagesia, com eren els preus dels productes de la zona.[3]
A l'inici de la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, l'emissora va ser bombardejada i va quedar inutilitzada fins a 1939 en què les organitzacions del règim vencedor (Falange Española Tradicionalista y de las JONS) varen fer que es posessin en funcionament els equips. Es radiaven emissions pròpies programades per les noves autoritats (Sección Femenina, Hermandad de Cautivos por España, entre altres.) L'any 1940 Reus tenia 32.285 habitants.[4]A causa del constrenyiment en la programació i les dificultats en la finançament de l'emissora l'any 1944, Radio Reus essent director Joan Diaz, tenia un deute important d’impostos, els socis, Pere Marine, i el Antón Cuscó , aquest últim cunyat del Salvador Sedó Llagostera. El Cuscó que era el propietari de la impremta Cuscó, li va comentar al Salvador Sedó, que hi havia un deute de important d’impostos a la emissora, i que si no el pagaven, el Govern Civil essent governador el Francisco Labadie, anaven no tants sols a clausurar la Emissora si no que la volien abolir definitivament.
El Salvador Sedó, amic de l’Alcalde Antoni Valls, li va comentar com un reusenc mes a títol personal, aquesta situació de perill per la desaparició de la Radio. Sembla que l’Alcalde Valls, va parlar amb el Governador Labadie, aquest es va reunir amb el Diaz i varen tancar un acord.
Tot seguint anant per el carrer Pl. Del Condesito per davant de l’edifici de la Equitativa, “tot sigui dit de pas, el Salvador Sedó, que era agent d’assegurances de la Equitativa, i es el que va gestionar que es fes la construcció d’aquest edifici”, es va creuar amb el Sr Valls alcalde, de Reus, i el Juderíes tinent d’alcalde, i li van dir, “passi ho bé Sr director de Radio Reus”, en Salvador Sedó no va caure en aquelles paraules, i en arribar a casa seva, tenia un Ofici del Govern Civil, a on el governador Labadie, el nomenà director de Radio Reus, càrrec que va acceptar.
Havent pres posició de la direcció de la Radio, va veure que allò era molt dificultós de continuar, a les hores va parlar amb Radio Barcelona, propietat de la cadena SER, amb el Ramon Barbat Miracle, i va convocar una reunió al hotel de Londres de Reus, amb el Sr Pere Marine, i Antón Cuscó, en aquesta reunió, el Ramon Barbat, de la SER, va adquirir la radio, a les hores el Salvador Sedó era el que tenia de signar la venda con a director que era, li va posar la condició que dintre de la programació de Radio Reus, no tingues tan sols connexions amb radio Madrid i radio Barcelona, si no que també tingues una programació important de caràcter de ciutat, de Reus i de la comarca, el Sr Barbat li va donar la paraula d’honor que així seria, i va signar la venda de Radio Reus, el Barbat li va dir, jo he acceptat la seva condició, però jo també poso una condició, que vostè segueixi con a Director de Radio Reus, el Sr, Sedó va acceptar.
Diferents iniciatives personals de Salvador Sedó Llagostera que essent director de Radio Reus
1-La creació dels pregons de Setmana Santa, de la Festa Major de Sant Pere, l’Exposició Nacional de Roses, i les celebracions especial de Misericòrdia, dels que ell va pronuncia 2 vegades els pregons de Setmana Santa un d’ells des del Palacio Comillas de Barcelona quant la inauguració de a Confraria de Sant Bernat Calvo que eren els reusencs que residien a Barcelona, i Sant Pere, i una vegada la de l’exposició de Roses, i de la Misericòrdia
Captació de fons per:
2-Damnificats de les inundacions del Vallès amb mes de un milió de es antigues pessetes.
3-Creació del nanos de Reus per l’artista Modes Gener.
4-Creació del ´gegants Japonesos del escultor Ramon Ferran.
5-El Tron de la Mare de Déu de Misericòrdia.
6-Aparells de molta importància per l’Hospital de Sant Joan.
7-Germanetes dels Pobres, entra d’altres.
8-Va demanar que a Madrid hi hagués el carrer Antoni Gaudí fill de Reus, petició que va ser concedida per l’alcalde de les hores Arias Navarro.Díaz va vendre l'emissora a la Cadena SER que era de propietat privada, actualment propietat de l'empresa PRISA.
Legislació[modifica]
L'any 1923 es va establir el monopoli estatal sobre totes les telecomunicacions radioelèctriques sota el control de la Direcció General de Comunicacions dins del ministeri de Governació i l'any 1924 es va publicar a Madrid el primer reglament per emissores i per aparells receptors de particulars. L'any 1928 es publica les longituds d'ona en les que les emissores han d'emetre. L'indicatiu EAJ-11 va ser assignat l'any 1925 a Radio Vizcaya que va deixar d'emetre l'any 1928 i l'indicatiu es va assignar a Ràdio Reus l'any 1933 en ser autoritzada la concessió que va demanar Joan Díaz.
El 20% dels ingressos per publicitat els ingressa l'Estat per un decret de l'any 1933 i l'any següent el govern central traspassà els serveis de radiodifusió a la Generalitat de Catalunya.
Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, el bàndol guanyador controlava les emissores d'ona mitjana existents a Espanya i es varen crear grups d'emissores productores de guions o "Grupos Escuela". També es va crear una "llista registre" dels únics periodistes que eren autoritzats a participar-hi professionalment. L'any 1982 es va fer la 2a transferència dels serveis de radiodifusió des de l'Estat a la Generalitat de Catalunya exceptuant nombroses atribucions que varen seguir sota el monopoli estatal: distribució de freqüències, les concessions i la seva duració, entre altres.[5]
Professionals[modifica]
El primer director de Ràdio Reus va ser Joan Díaz el qual també era vinculat amb Ràdio Barcelona (EAJ-1). Es feien programes amb el locutor Toresky i el seu personatge Míliu de ràdio Barcelona.[6] Entre el 20 i el 40% en català.[7] Quan la SER es va fer carreg de l'emissora el nou director va ser Salvador Sedó i Llagostera qui va mantenir la vinculació de la programació de Ràdio Reus amb la ciutat. L'espai informatiu era en connexió amb la Ràdio Nacional d'Espanya, emissora pública estatal (pag 176-177) que va néixer en plana guerra civil al bàndol sublevat, i posteriorment es van incloure progressivament programes informatius locals i de proximitat com Costa Dorada, El programa de la amistad, Reus pas a pas, Valls, capitalitat de l'Alt Camp, etc. inicialment en llengua castellana. Jordi Costa va ser nomenat director l'any 1972.[8]
Entre els professionals destacats per la seva contribució trobem Josep Maria Martí i Martí, que va ser redactor en cap del 1977 al 1982 el qual posteriorment va dirigir la Cadena SER de Tarragona i Ràdio Barcelona, el periodista i professional de Televisió Andreu Buenafuente i Moreno que entrà a Ràdio Reus l'any 1983, on creà, el 1988, el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio. L'any 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les col·laboracions a Ràdio Barcelona, on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d'El Terrat. També cal mencionar a Xavier Grasset, Carles Francino (prèviament a la cadena COPE), Neus Bonet, Tomàs Ivars i Cristina Ferrer[9] entre altres.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Redacció «Reus Radio Reus emprende hoy, con varios actos, la celebración del 60 aniversario de su fundación». La Vanguardia, 04-11-1985, pàg. 16.
- ↑ Faus Belau, Àngel. La radio en España (1896-1977) Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 386. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió., 2001, p. 78. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Gran geografia comarcal de Catalunya. El camp de Tarragona. Volum 7.. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 200. ISBN 84-85194-13-6.
- ↑ Martí, Josep Maria. La Ràdio a Catalunya. Estructura del sistema radiodifusor català. 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d'Investigació de la Comunicació, 1997, p. 22. ISBN 84-393-4059-1.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 77. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 218. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Redacció «Fallece Jordi Costa, primer director de Catalunya Ràdio». La Vanguardia, 02-10-1985, pàg. 23.
- ↑ Sans, Sara «VIVIR EN TARRAGONA». La Vanguardia, 31-05-1998, pàg. 3.