Rècord de velocitat en motocicleta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Glenn Curtiss amb la seva motocicleta V8 el 1907, quan va aconseguir un rècord no oficial que va durar més de 20 anys.
Velocitat (mph) per any

El rècord de velocitat en motocicleta (en anglès, Motorcycle land-speed record) és la velocitat més ràpida aconseguida per una motocicleta. La manera estàndard d'enregistrar-lo consisteix a mesurar la velocitat mitjana atesa en un traçat de longitud fixa recorregut en dues passades en direccions oposades. Els rècords de velocitat de l'AMA requereixen dues passades el mateix dia natural en direccions oposades al llarg d'una milla/km cronometrada, mentre que els rècords mundials de velocitat de la FIM requereixen dues passades en direccions oposades d'una milla/km cronometrada en un màxim de dues hores.[1] Es tracta de motocicletes especials o modificades, diferents de les de producció més ràpides. El primer rècord oficial de la FIM es va establir el 1920, quan Gene Walker va pilotar una Indian a Daytona Beach a 104,12 mph (167,56 km/h). Des de finals de 2010, l'equip d'Ack Attack manté el rècord de velocitat en motocicleta a 376,36 mph (605,69 km/h).

Història[modifica]

William A. 'Bill' Johnson (EUA), autor del rècord de velocitat de motocicletes el 9/9/1962 a Bonneville Salt Flats amb una Dudek Triumph Streamliner

Glenn Curtiss va establir de manera extraoficial els primers rècords de velocitat generalment reconeguts fent servir motors d'avió fabricats per ell mateix, primer el 1903, quan va aconseguir 64 mph (103 km/h) a Yonkers (Nova York) amb un V-twin, i després el 24 de gener de 1907, a Ormond Beach (Florida), quan va aconseguir 136,27 mph (219,31 km/h) fent servir un V8 allotjat en un xassís de tub prim amb eix directe a la roda del darrere.[2] L'intent de recorregut de tornada es va frustrar quan el seu eix de transmissió es va desenganxar a gran velocitat, però va poder dominar la moto fins a aturar-se sense patir cap mal. La motocicleta V8 de Curtiss es troba actualment a la col·lecció Transportation de la Smithsonian Institution.

El rècord de Curtiss de 1907 va ser el més ràpid que ningú havia obtingut mai a terra amb un vehicle de motor: el rècord de ferrocarril es va situar en 131 mph (211 km/h) (amb alimentació elèctrica); el d'automòbil va ser de 127,66 mph (205,45 km/h) (amb motor de vapor); mentre que a l'aire, on les consideracions de pes feien predominants els motors de combustió interna, el rècord de velocitat el mantenien encara els germans Wright a només 37,85 mph (60,91 km/h).

El primer rècord oficial de la FIM es va establir el 1920, quan Gene Walker va pilotar una Indian a Daytona Beach a 104,12 mph (167,56 km/h). El primer rècord reconegut per la FIM que va superar la velocitat de Curtiss de 1907 no es va enregistrar fins al 1930, a Arpajon (França), quan una OEC especial amb motor V-twin JAP sobrealimentat de 1.000 cc va obtenir una mitjana de 137 mph (220 km/h) al llarg de les dues tirades requerides. Durant la dècada del 1930 hi va haver una batalla internacional entre les BMW conduïdes per Ernst Henne i diverses motocicletes britàniques propulsades per motors JAP, essent el penúltim rècord d'abans de la guerra el que va obtenir el 1937 la Gilera italiana, poc abans que BMW n'establís un altre de 173,68 mph (279,51 km/h) que es va mantenir durant 14 anys.

Després de la Segona Guerra Mundial, el fabricant alemany NSU va rivalitzar amb els britànics Vincent HRD i Triumph pel rècord durant la dècada del 1950, essent les motos amb motor britànic les qui dominaren la dècada del 1960. El neozelandès Burt Munro, immortalitzat a la pel·lícula The World's Fastest Indian (en català, Burt Munro: Un somni, una llegenda), va establir el 1967 a Bonneville un rècord de velocitat per a motocicleta amb motor inferior a 1.000 cc de 183 mph (295 km/h).

La primera motocicleta amb carenat integral (un tipus de motocicletes aerodinàmiques conegudes en anglès com a streamliner) amb motor japonès a aconseguir el rècord ho va fer el 1970; les motos amb motor japonès es van alternar com a detentores del rècord amb altres d'equipades amb motor Harley-Davidson fins al 1990, quan la "streamliner" de Dave Campos, impulsada per dos motors Harley-Davidson, va obtenir una mitjana de 322,15 mph (518,45 km/h). Aquest rècord es va mantenir durant 16 anys abans de ser superat el 2006 per la moto amb motor bicilíndric Suzuki de l'equip Ack Attack a una mitjana de 342,8 mph (551,7 km/h). L'equip BUB, fent servir un motor V4 fet a mida, es va alternar després com a detentor del rècord amb Ack Attack durant els quatre anys següents. A data de novembre de 2022, l'equip d'Ack Attack mantenia el rècord de velocitat en motocicleta a 376,36 mph (605,69 km/h) aconseguit a finals de 2010.

Tricicle amb motor de reacció[modifica]

El rècord més ràpid certificat per la FIM és el que va establir el 1964 Craig Breedlove amb el tricicle amb propulsió a reacció Spirit of America. Va establir tres rècords absoluts de velocitat terrestre, l'últim a 526,277 milles per hora (846,961 km/h). Tot i que aquests registres solen ser validats per la FIA, aquesta només certifica vehicles amb almenys quatre rodes, mentre que la FIM en certifica de dues i tres rodes. Malgrat la seva disposició en forma de tricicle, Breedlove mai no va voler que l'Spirit of America fos classificat com a motocicleta i només es va dirigir a la FIM després que la FIA rebutgés de validar el ser rècord. El rècord ratificat per la FIM de l'Spirit of America va impulsar la FIA a afegir la nova categoria de vehicles amb propulsió a reacció a les seves llistes de rècords mundials. A més a més, la majoria de la gent considera el tricicle Spirit of America, que ara forma part de la col·lecció permanent del Museum of Science and Industry (MSI) de Chicago, com a cotxe i no pas com a motocicleta.[3]

Llista de rècords "absoluts" i "streamliner"[modifica]

Data Lloc Pilot Moto Cilindrada
cc (cu in)
Velocitat Notes
mph km/h
1903 Yonkers, New York, EUA Glenn Curtiss Curtiss V-2 1,000 cc (61 cu in) 64 103 A la milla, primer rècord mundial de velocitat (no oficial), Hercules V-twin[4]
1905 Blackpool, Regne Unit - Velocitat mitjana sobre 1.000 m el 27/7/1905. Henri Cissac Peugeot 1,489cc V-twin 1,489 cc (90.9 cu in) 87 140 Blackpool Speed Trials
2/1/1907 Ormond Beach, Florida, EUA Glenn Curtiss Curtiss V-8 4,000 cc (240 cu in) 136.27 219.31 Rècord no oficial que va durar més de 20 anys[5][6]
14/4/1920 Daytona Beach, Florida, EUA Gene Walker Indian 994 cc (60.7 cu in) 103.56 166.66 [7][8]
6/11/1923 Brooklands, Regne Unit Claude Temple Anzani 108.48 174.58 [7]
8/6/1924 Arpajon, França Tommy Turner AJS Special-AJ Stevens 799 cc (48.8 cu in) 110.66 178.08 [7]
6/7/1924 Arpajon, França Bert le Vack Brough Superior-JAP 867 cc (52.9 cu in) 118.99 191.50 [7]
5/9/1926 Arpajon, França Claude F. Temple OEC-Temple 996 cc (60.8 cu in) 121.44 195.44 [7]
25/8/1928 Arpajon, França Owen M. Baldwin Zenith-JAP 996 cc (60.8 cu in) 124.27 199.99 [7]
25/8/1929 Arpajon, França Bert Le Vack Brough-Superior 995 cc (60.7 cu in) 129.00 207.6 [8]
19/9/1929 Ingolstadt, Alemanya Ernst Jakob Henne BMW WR 750 735 cc (44.9 cu in) 134.67 216.75 [7] Primer ús reeixit d'un sobrealimentador per a un rècord mundial.
31/8/1930 Arpajon, França Joseph S. Wright OEC Temple JAP 994 cc (60.7 cu in) 137.23 220.99 [8] Primer rècord oficial a superar el del pioner Curtiss.
21/9/1930 Ingolstadt, Alemanya Ernst Jakob Henne BMW WR 750 735 cc (44.9 cu in) 137.74 221.67 [8]
6/11/1930 Cork, Irlanda Joseph S. Wright Zenith JAP 995 cc (60.7 cu in) 150.74 242.59 [7]
2/11/1932 Tát, Hongria Ernst Jakob Henne BMW 736 cc (44.9 cu in)[9][10][11] 151.86 244.40 [7]
30/10/1934 Gyon, Hongria Ernst Jakob Henne BMW 736 cc (44.9 cu in)[9][10][11] 153.00 246.23 [7]
27/9/1935 A3 (Autobahn Frankfurt-Múnic), Alemanya Ernst Jakob Henne BMW 736 cc (44.9 cu in)[9][10][11] 159.10 256.04[9][10][12] [7] Primer rècord a més de 250 km/h (160 mph)
12/10/1936 A3, Alemanya Ernst Jakob Henne BMW Type 255 493 cc (30.1 cu in)[9][10][13] 169.08 272.11 [7]
19/4/1937 Gyon, Hongria Eric Fernihough Brough Superior-JAP 995 cc (60.7 cu in) 169.72 273.14 [7] JAP sobrealimentat.[14]
Fernihough es va matar en un nou intent el 1938[14]
21/10/1937 A4 (Autostrada Brescia-Bèrgam), Itàlia Piero Taruffi Gilera 492 cc (30.0 cu in) 170.37 274.18 [7] Quatre cilindres sobrealimentada. Taruffi fou un famós pilot de Grans Premis.[8]
28/11/1937 A3, Alemanya Ernst Jakob Henne BMW 495 cc (30.2 cu in) 173.68 279.50 [7] Darrer rècord pre-II Guerra Mundial
1951 A9 (Autobahn Ingolstadt-Múnic), Alemanya Wilhelm Herz NSU Delphin I streamliner 499 cc (30.5 cu in) 180.29 290.322 [8] Primer rècord post-II Guerra Mundial
1955 Swannanoa, Nova Zelanda Russell Wright Vincent-HRD 998 cc (60.9 cu in) 184.83 297.640 [8]
25/9/1955 Bonneville, EUA John Allen Triumph 649 cc (39.6 cu in) 192.719 310.151 [15] No ratificat per la FIM[16][a]
2/8/1956 Bonneville, EUA Wilhelm Herz NSU Delphin III streamliner 499 cc (30.5 cu in) 189.5 304.97 [18]
4/8/1956 Bonneville, EUA Wilhelm Herz NSU Delphin III streamliner 499 cc (30.5 cu in) 210.64 338.992 Primer rècord a més de 200 mph (320 km/h)[18]
6/9/1956 Bonneville, EUA Johnny Allen Triumph Tiger T110 649 cc (39.6 cu in) 214.4 345.188 [19] No ratificat per la FIM[20][b]
5/9/1962 Bonneville, EUA William A. Johnson Triumph 650 cc (40 cu in) 224.57 361.41 [23]
1966 Bonneville, EUA Robert Leppan Triumph Special[8] Gyronaut X-1 streamliner[20] 1,298 cc (79.2 cu in) 245.667 395.36 Dos motors Triumph Special[8]
1970 Bonneville, EUA Don Vesco Yamaha "Big Red" streamliner 700 cc (43 cu in) 251.66 405.25 [8] Dos motors de dos temps.[24]
Primer rècord a més de 250 mph (402 km/h)
1970 Bonneville, EUA Cal Rayborn Harley-Davidson streamliner 1,480 cc (90 cu in) 265.492 410.37 [8] Sportster monocilíndric de nitrometà conegut com a 'Godzilla', construït per Warner Riley.
28/9/1975 Bonneville, EUA Don Vesco Yamaha "Silver Bird" streamliner 1,480 cc (90 cu in) 302.92 487.515 [8] Primer rècord a més de 300 mph (483 km/h)
28/8/1978 Bonneville, EUA Don Vesco Lightning Bolt streamliner 2,030 cc (124 cu in) 318.598 509.757 Dos motors sobrealimentats Kawasaki Kz1000. Primer rècord a més de 500 km/h (311 mph)[25]
14/7/1990 Bonneville, EUA Dave Campos Easyriders streamliner 3,000 cc (180 cu in) 322.150 518.450 Dos motors Harley-Davidson. El rècord oficial més durador, 16 anys (vegeu el no oficial de Curtiss, de 20 anys)[26]
3/9/2006 Bonneville, EUA Rocky Robinson Top Oil-Ack Attack streamliner 2,600 cc (160 cu in) 342.797 551.678 Dos motors Suzuki[27]
5/9/2006 Bonneville, EUA Chris Carr BUB Seven streamliner 2,997 cc (182.9 cu in) 350.884 564.693 BUB/Sierra Design V4[27]
26/9/2008 Bonneville, EUA Rocky Robinson Top Oil-Ack Attack streamliner 2,600 cc (160 cu in) 360.913 580.833 Dos motors Suzuki[28]</ref>
24/9/2009 Bonneville, EUA Chris Carr BUB Seven streamliner 2,997 cc (182.9 cu in) 367.382 591.244 BUB/Sierra Design V4[29]
25/9/2010 Bonneville, EUA Rocky Robinson Top Oil-Ack Attack streamliner 2,600 cc (160 cu in) 376.363 605.697 Dos motors Suzuki.[30]
Primer rècord a més de 600 km/h (373 mph)

Notes[modifica]

  1. A l'època, la pràctica habitualment acceptada era que la FIM exigia que l'American Automobile Association realitzés el cronometratge oficial per a qualsevol intent de rècord als EUA. Tanmateix, poc abans de l'intent de rècord, l'AAA s'havia retirat del control dels esports de motor, sense deixar cap organisme oficial en representació de la FIM. Tot i que s'havien fet tots els esforços per demostrar la imparcialitat dels oficials i la precisió de l'equip, després de diversos mesos el rècord reclamat no va ser acceptat per la FIM atès que el cronometratge «no va ser realitzat per un oficial certificat per la FIM.»[17]
  2. Els problemes amb els temps oficials de la FIM als EUA encara no s'havien resolt en aquell moment. NSU els havia resolt a l'agost tot incloent cronometradors i oficials acreditats a l'equip que va desplaçar des d'Europa. La British Motor Corporation també havia intentat algun rècord aquell any i la FIA va arranjar que un cronometrador britànic anés a Amèrica per a enregistrar-los. L'equip que havia fet servir per a cronometrar les curses va ser provat i aprovat per la FIA, però va haver d'abandonar Amèrica abans que Allen pogués fer la seva cursa, de manera que el mateix equip va ser emprat per dos nord-americans que havien rebut autorització per escrit per a actuar com a cronometradors en nom de la FIM. A la reunió de la FIM a París a l'octubre, l'entitat va ajornar l'aprovació de l'acta al·legant que el cronometrador no estava reconegut per la FIM i que cap oficial o observador de la FIM hi havia estat present. Després de més deliberacions i investigacions, la FIM van anunciar a l'abril de 1957 que no podia ratificar l'expedient reclamat ja que l'equip emprat no havia estat aprovat per l'entitat.[17][21][22]

Referències[modifica]

  1. «Rules & Records» (en anglès). Bonneville Motorcycle Speed Trials, 23-02-2014. Arxivat de l'original el 5/12/2020. [Consulta: 2 setembre 2019].
  2. Harvey (2005) p. 253
  3. Noeth, "LandSpeed" Louise Ann. Bonneville Salt Flats (en anglès). MBI Publishing, 1999. ISBN 9780760306055. 
  4. House (2003) p. 31-32
  5. House (2003) p. 41
  6. de Cet (2002) p. 116
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 Murphy (2000), p.27.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 Setright (1979) p. 238
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Walker (1999) p. 16
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Walker (2001) p. 188. «Then in 1936, BMW technicians decided to decrease the engine's displacement from 736 to 493. This might have seemed a backwards move, but there was a sound basis for this technical change. [...] The engine was a 493 cc double-overhead-cam with a bore and stroke of 66 x 72 mm, a Zoller supercharger mounted on the front of the crankshaft [...] This supercharging technology had been under development since 1929, when a production R63 model had been fitted with a positive displacement blower...»
  11. 11,0 11,1 11,2 Setright (1979) p. 238 el llista com a 735 cc, no pas 736 cc.
  12. Tragatsch, subtítol p. 304, esmenta aquesta marca a 256.06 amb un motor sobrealimentat de 746 cc, mentre que, contradient això, en una taula a la mateixa pàgina llista les cilindrades de les BMW '32-'35 com a 735 cc i com a 495 cc el 1936, més que no pas 493 cc.
  13. Setright (1979) p. 238 l'esmenta com a 495 cc.
  14. 14,0 14,1 Tragatsch (1984) p. 304
  15. «Fantastic speeds at Utah» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 95, núm. 2739, 06-10-1955.
  16. Murphy (2000), p.40.
  17. 17,0 17,1 «More delaying action» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2800, 13-12-1956, pàg. 788.
  18. 18,0 18,1 «Over 210 m.p.h.» (en anglès). The Motor Cycle. Ilffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2782, 09-08-1956, pàg. 169.
  19. «Allen does it» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2787, 13-09-1956, pàg. 344.
  20. 20,0 20,1 Tragatsch (1984), p.305.
  21. «Bombshell in Paris» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & sons [Londres], vol. 97, núm. 2791, 11-10-1956.
  22. «Sorry story» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & sons [Londres], vol. 98, núm. 2819, 25-04-1957.
  23. «World's Fastest» (en anglès). Motor Cyclist Illustrated. City Magazines Ltd [Londres], novembre 1962, pàg. 435.
  24. Clayton, Graham «The Barber Vintage Motorsports Museum» (en anglès). Motorcycle Mojo Magazine, pàg. 46.
  25. Murphy (2000), p.64.
  26. Murphy (2000), p.98.
  27. 27,0 27,1 Madson, Bart. «2006 Bonneville Streamliner Battle» (en anglès). Moto USA. Motorcycle USA.com, 18-10-2006. Arxivat de l'original el 30/9/2015. [Consulta: 28 agost 2016].
  28. Motorcycle.com (2008)
  29. Harley (2009)
  30. «New FIM World Record - Bonneville Raceway, Utah (USA)» (en anglès). FIM, 04-10-2010. Arxivat de l'original el 28/2/2011.

Bibliografia[modifica]