Illa de Rum

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rùm)
Salta a: navegació, cerca

Rùm és una de les Illes Small de les Hèbrides Interiors que formen part de l'administració de Lochaber, en les Highlands d'Escòcia.

Mausoleu a Harris amb el Rùm Cullin al lluny.
Castell de Kinloch.

L'illa ocupa una superfície de 10.463 hectàrees i la seva altitud màxima sobre el nivell del mar és de 812 metres, al cim d'Askivall[1]

Toponímia[modifica]

El nom Rûm és d'origen gal·lès-escocès i és comunament conegut com a Rum. Des de 1900, i durant molts anys, el nom es va escriure Rhum, segons el desig del llavors amo de l'illa, Sir George Bullough.

Geografia física[modifica]

Rum posseeix una superfície d'uns 100 quilòmetres quadrats, la qual cosa la converteix en la major de les Illes Small. Actualment no posseeix població autòctona, però es troba habitada per unes 30 persones (incloent empleats del Scottish National Heritage i les seves famílies, a més d'alguns investigadors, i el mestre de l'escola). Tots els residents viuen al poble de Kinloch, a la zona est de l'illa, que encara que no posseeix ni església ni pub, compta amb una petita escola i una sala de reunions comunitàries. També hi ha en Kinloch un petit negoci on també funciona l'oficina de correus, que és atesa per voluntaris de forma irregular.

Comunicacions[modifica]

Un ferri connecta a Rum amb altres illes veïnes de l'arxipèlag de les Illes Smalls com Canna, Eigg i Muck, i el port de Mallaig (viatge de 2½ hores). El ferri té un portaló i rampa que permet l'ascens i descens de vehicles, si bé normalment no es permet que els visitants portin vehicles a les illes. Durant els mesos d'estiu un altre ferri connecta l'illa amb el poblat d'Arisaig, situat a 15 quilòmetres al sud de Mallaig.

Història[modifica]

Històricament Rum pertanyia al clan MacLean de Coll. L'any 1826, amb les Highland Clearances, l'illa va ser buidada dels seus assentaments humans per dedicar-la a la cria d'ovelles. En aquesta època la població era d'unes 450 persones. Prop de 400 persones van ser desallotjades i se'ls va pagar el passatge cap a Canadà. L'explotació comercial d'ovelles va fracassar i l'any 1840 l'illa va passar a ser propietat del Marquès de Salisbury, qui la va convertir en vedat de caça. Va mantenir moltes de les ovelles i va reintroduir el Cérvol comú que s'havia extingit a l'illa durant el segle XVIII.

L'illa va estar sota l'administració d'una sèrie d'inquilins per períodes curts de temps fins que el pare de George Bullough, John Bullough (un milionari de Accrington, Lancashire que s'havia enriquit fabricant maquinària per filat i teixit de cotó) va comprar l'illa cap a finals de la dècada de 1870 i la va continuar utilitzant com una zona de recreació i caça. El seu fill, Sir George Bullough, va fer construir el castell cap a l'any 1900. Per aquella època hi havia unes 100 persones emprades en la propietat. Entre ells shi contaven més d'una dotzena de jardiners dels amplis jardins que incloïen una pista de golf de 9 forats, pistes de tennis i esquaix, hivernacles, estanys amb tortugues, i un aviari entre moltes altres atraccions.

L'illa va ser comprada pel Nature Conservancy Council (ara Scottish Natural Heritage) l'any 1957 per convertir-la en una Reserva natural nacional. La mateixa inclou el castell Kinloch, que està construït en xarxa sandstone (un tipus de formació sedimentària) d'Annan, Dumfries i Galloway.

Referències[modifica]

  1. Haswell-Smith, Hamish. The Scottish Islands. Edinburgh: Canongate, 2004. ISBN 978-1-84195-454-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Karl Sabbagh, A Rum Affair, London: Allen Lane, 1999 ISBN 0-7139-9277-8
  • John A. Love, Rum: a landscape without figuris, Edinburgh: Birlinn, 2001

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Rum Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 57° 00′ 00″ N, 06° 21′ 00″ O / 57.00000°N,6.35000°O / 57.00000; -6.35000