Raül IV de Valois
Nom original | (fr) Raoul IV de Vexin (fr) Raoul II de Péronne (fr) Raoul III de Valois (fr) Raoul de Crépy |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1020 |
Mort | 23 febrer 1074 (53/54 anys) Péronne (França) |
Sepultura | Montdidier |
Lay abbot (en) | |
Altres | |
Títol | Count of Valois (en) Count of Vexin (en) Count of Amiens (en) |
Família | Casa de Vexin |
Cònjuge | Anna de Kíev Adela de Boves |
Fills | Adela de Valois () Raül IV de ValoisAdela de Boves Hawise de Valois () Raül IV de Valois Simó de Vexin () Raül IV de ValoisAdela de Boves Alix de Valois () Raül IV de ValoisAdela de Boves |
Pares | Raül III de Valois i Adèle de Breteuil |
Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy[1] o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074. Era fill de Raül III de Valois, comte de Valois, i d'Adela de Breteuil.
Biografia
[modifica]Va succeir al seu pare el 1038 i va organitzar la resistència del camp blesès (de Blois) a la mort del comte Eudes II de Blois enfront del rei Enric I de França. Capturat per l'exèrcit reial el 1041, va canviar de camp i es va unir al capet, afavorint la seva política a la Xampanya. Va participar llavors a la batalla de Mortemer i només va poder eludir la captura mercès a la intervenció del seu vassall, Roger de Mortimer. Guillem el Conqueridor, un altre senyor feudal de Roger, li va retirar els seus feus en represàlia i Roger es va refugiar a la cort de Valois. Raül va continuar combatent al costat del rei de França i participarà en el setge de Thimert el 1057.
Després de la mort del rei Enric (1060) i de la regència que va seguir, les relacions entre França i Normandia es van suavitzar, i es va establir una pau relativa. El 1062, la mort del comte Heribert II del Maine, va incitar Gualter III de Vexin, un cosí de Raül, a reivindicar el Maine pels drets de la seva muller (filla del comte Heribert I del Maine), però va ser vençut per Guillem el Conqueridor i hauria mort poc després. Raül va heretar llavors els comtat de Vexin i d'Amiens, i va reconstituir en el seu benefici la unió dels tres comtats, separats a la mort del seu avi Gualter II el Blanc.
Durant aquest període, Normandia va agafar importància de cara als capets, i Raül, aïllat per l'escàndol del seu matrimoni amb Anna de Kíev, va preferir aliar-se amb el duc. Raül va morir el 1074 a Péronne el 23 de febrer segons certes fonts, o a Montdidier el 8 de setembre segons altres.
Matrimonis i fills
[modifica]S'havia casat en primeres noves amb Adela de Boves, filla i hereva de Nocher III, comte de Bar-sur-Aube, vídua de Renald de Semur, de Renard de Joigny i de Roger de Vignory. Van tenir:
- Gualter († 1065/1067), comte de Bar-sur-Aube.
- Simó († 1080), comte de Valois, d'Amiens, de Montdidier i de Bar-sur-Aube.
- Adelaida de Valois, comtessa de Valois, casada amb Herbert IV (vers 1032 † vers 1080), comte de Vermandois
- Elisabet de Valois († entre 1093 et 1101), casada a Bartomeu, senyor de Broyes
- Adela (Alix) de Valois († entre 1093 et 1100), casada amb Teobald III, comte de Blois, de Chartres, de Tours, de Châteaudun, de Provins, de Troyes i de Meaux
Vidu es casa de nou amb Eleonor o Hannequez, hereva de Montdidier i Péronne.
Raül la va repudiar el 1060 per casar-se vers el 1061 amb Anna de Kíev, filla de Iaroslav el Savi, Gran príncep de Kíev, i vídua del rei Enric I de França.[2] Aquest matrimoni va fer escàndol, ja que la vídua d'un rei de França procedent d'una família regnant no hauria d'haver-se casat amb un vassall, i la reina va haver d'abandonar la cort. Aquest matrimoni va aïllar políticament a Raül, i l'assumpte va arribar fins i tot a l'excomunió.
Referències
[modifica]- ↑ Genealogia de Raül de Valois a Medieval Lands
- ↑ Earenfight, Theresa. Queenship in Medieval Europe (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2017, p. 103. ISBN 9781137303929.