Vés al contingut

Raül IV de Valois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRaül IV de Valois

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Raoul IV de Vexin
(fr) Raoul II de Péronne
(fr) Raoul III de Valois
(fr) Raoul de Crépy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1020 Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1074 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Péronne (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMontdidier Modifica el valor a Wikidata
Lay abbot (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Valois (en) Tradueix
Count of Vexin (en) Tradueix
Count of Amiens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Vexin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna de Kíev
Adela de Boves Modifica el valor a Wikidata
FillsAdela de Valois
 () Raül IV de ValoisAdela de Boves
Hawise de Valois
 () Raül IV de Valois
Simó de Vexin
 () Raül IV de ValoisAdela de Boves
Alix de Valois
 () Raül IV de ValoisAdela de Boves Modifica el valor a Wikidata
ParesRaül III de Valois Modifica el valor a Wikidata  i Adèle de Breteuil Modifica el valor a Wikidata

Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy[1] o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074. Era fill de Raül III de Valois, comte de Valois, i d'Adela de Breteuil.

Biografia

[modifica]

Va succeir al seu pare el 1038 i va organitzar la resistència del camp blesès (de Blois) a la mort del comte Eudes II de Blois enfront del rei Enric I de França. Capturat per l'exèrcit reial el 1041, va canviar de camp i es va unir al capet, afavorint la seva política a la Xampanya. Va participar llavors a la batalla de Mortemer i només va poder eludir la captura mercès a la intervenció del seu vassall, Roger de Mortimer. Guillem el Conqueridor, un altre senyor feudal de Roger, li va retirar els seus feus en represàlia i Roger es va refugiar a la cort de Valois. Raül va continuar combatent al costat del rei de França i participarà en el setge de Thimert el 1057.

Després de la mort del rei Enric (1060) i de la regència que va seguir, les relacions entre França i Normandia es van suavitzar, i es va establir una pau relativa. El 1062, la mort del comte Heribert II del Maine, va incitar Gualter III de Vexin, un cosí de Raül, a reivindicar el Maine pels drets de la seva muller (filla del comte Heribert I del Maine), però va ser vençut per Guillem el Conqueridor i hauria mort poc després. Raül va heretar llavors els comtat de Vexin i d'Amiens, i va reconstituir en el seu benefici la unió dels tres comtats, separats a la mort del seu avi Gualter II el Blanc.

Durant aquest període, Normandia va agafar importància de cara als capets, i Raül, aïllat per l'escàndol del seu matrimoni amb Anna de Kíev, va preferir aliar-se amb el duc. Raül va morir el 1074 a Péronne el 23 de febrer segons certes fonts, o a Montdidier el 8 de setembre segons altres.

Matrimonis i fills

[modifica]

S'havia casat en primeres noves amb Adela de Boves, filla i hereva de Nocher III, comte de Bar-sur-Aube, vídua de Renald de Semur, de Renard de Joigny i de Roger de Vignory. Van tenir:

Vidu es casa de nou amb Eleonor o Hannequez, hereva de Montdidier i Péronne.

Raül la va repudiar el 1060 per casar-se vers el 1061 amb Anna de Kíev, filla de Iaroslav el Savi, Gran príncep de Kíev, i vídua del rei Enric I de França.[2] Aquest matrimoni va fer escàndol, ja que la vídua d'un rei de França procedent d'una família regnant no hauria d'haver-se casat amb un vassall, i la reina va haver d'abandonar la cort. Aquest matrimoni va aïllar políticament a Raül, i l'assumpte va arribar fins i tot a l'excomunió.

Referències

[modifica]
  1. Genealogia de Raül de Valois a Medieval Lands
  2. Earenfight, Theresa. Queenship in Medieval Europe (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2017, p. 103. ISBN 9781137303929. 

Enllaços externs

[modifica]