Raül de La Futaie
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Raoul de La Futaie, Radolphus Fusteiensis segle XI  Frontera de Bretanya i el Maine |
| Mort | 16 agost 1129 (Gregorià) Abadia de Nid-de-Merle (Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya) |
| Sepultura | Abadia de Nid-de-Merle; restes desaparegudes |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| Orde religiós | Orde de Sant Sulpici |
| confessor i fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 16 d'agost |
| Iconografia | Hàbit de monjo |
Raül de La Futaie (Bretanya, segona meitat del s. XI - Abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya, 16 d'agost de 1129) fou un monjo i eremita, fundador de l'Orde de Sant Sulpici, orde monàstic de la família benedictina. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Hagiografia
[modifica]Anomenat Radulphus Fusteiensis i, erròniament, Radulphus de Flageio, va néixer a mitjan segle xi a la Bretanya. Va ésser monjo benedictí a Saint-Jouin-de-Marnes i, considerant que les comunitats benedictines han deixat de banda la regla original i viuen sense austeritat ni rigor, cerca de seguir el carisma de la Regla de Sant Benet en solitud i es retirà a fer vida eremítica al bosc de Craon (Anjou), amb Robert d'Arbrissel.[1] El 1095, el bisbe d'Angers, Geoffroy de Mayenne, i el senyor de Craon havien concedit a Robert d'Arbrissel un terreny al bosc de Craon (Anjou) perquè s'hi pogués establir una comunitat: ell vivia com a eremita i Raül el prengué com a guia espiritual; nombrosos deixebles volen imitar-lo, com Vidal de Mortain i Bernat de Tiron, que s'hi reuneixen i fan vida eremítica prop seu. Robert organitza el grup, donant-los una regla de vida basada en la dels canonges regulars feia poc reformada per Iu de Chartes, i va organitzar tres eremitoris dirigits per ell mateix, Vidal i Raül de La Futaie, origen de l'abadia de la Roë.
Fundació de l'orde
[modifica]
Quan Robert marxa, Raül, cap al 1112), va predicar per la regió i va fundar al bosc de Rennes l'abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, també anomenada de Saint-Sulpice des Bois (Sant Sulpici del Bosc, a l'actual municipi de Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya). Era una abadia doble, on l'abadessa tenia el govern de les dues comunitats, femenina i masculina.[2] L'abadia estengué la seva influència per la regió i esdevingué cap del nou Orde de Sant Sulpici, que va arribar a tenir vint priorats que depenien de l'abadia a la mort del fundador, i deu més van fundar-se en els trenta anys següents.
Folc d'Anjou li donà en 1117 terres, qualificant-lo de mestre dels religiosos, i el bisbe Guillem de Poitiers li cedí l'església de Fougereuse dient que era un «home molt sant i molt religiós». A imitació seva, altres nobles fundaren monestirs que es posaren sota la jurisdicció de Saint-Sulpice.
Va morir el 16 d'agost de 1129. Fou sebollit a una capella de l'abadia de Sant Sulpici.
Veneració
[modifica]Aviat fou venerat com a sant, tot i no haver estat canonitzat oficialment. El necrologi de l'abadia indicava: «Sanctus Rodulphus, monachus Sancti Jovini, puter fratrum et monialium Sancti Sulpitii, obiit 17 kal. septembris anno Domini 1129» («Sant Raül, monjo de Sant Jovini, fundador dels frares i monges de Sant Sulpici, morí el 17 de les calendes de setembre de l'any del Senyor de 1129»).
Referències
[modifica]- ↑ Pels mateix anys, aquest ideal de reforma de l'orde benedictí i de retir eremític, també és seguit, entre 1095 i 1110, per Pere l'Ermità, Robert d'Arbrissel (que fundà l'Orde de Fontevrault en 1117), Vidal de Mortain (fundador de l'Orde de Savigny), Bernat d'Abbeville (que fundarà l'Orde de Tiron en 1114), Gerard de Sales (fundador de la Congregació de Cadouin en 1120), Joan de Matera (que funda l'Orde de Pulsano en 1139 o Guillem de Vercelli (fundador de l'Orde de Montevergine en 1142).
- ↑ Era, en aquest sentit, similar a l'Orde de Fontevrault que llavors va fundar Robert d'Arbrissel.