Radamist

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRadamist
Rhadamistus, by Francesco Alberi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ka) რადამისტი Modifica el valor a Wikidata
segle I Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
Mort58 dC Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióGeorgian mythology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
FamíliaArtàxides d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
CònjugeZenòbia d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
ParePharsman I d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perRegicidi Modifica el valor a Wikidata

Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, fou rei d'Armènia del 51 al 53 i del 54-55.

El 51, el rei georgià Pharsman I d'Ibèria va trair el seu germà Mitridates d'Armènia, a qui va fer fugir a Garbi (guarnició romana propera a l'actual Erevan), i va col·locar al tron el seu propi fill Radamist. El cap de la guarnició romana Celi Pol·lió, subornat per Radamist, va permetre una entrevista del rei enderrocat amb el seu nebot, en la qual Radamist va capturar traïdorament Mitridates i el va fer matar.

Seguidament Radamist fou proclamat rei. El governador de Capadòcia, Julius Polignus, que va anar a Armènia per posar ordre, fou també subornat, i finalment va acceptar els fets.

El rei Vologès I de Pàrtia, disconforme, va envair Armènia i va conquerir Artaxata i va proclamar rei el seu germà Tiridates I (any 53), però a l'hivern, en retirar-se els soldats parts per una epidèmia, Radamist va recuperar el poder. Però es va sobrepassar en les venjances produïdes, i la noblesa se li va girar en contra i es va produir una revolta general (vers finals del 54 o al 55) i va haver de fugir, i Tiridates va tornar a ser rei (55). La dona de Radamist, Zenobia d'Armènia, filla de Mitridates d'Armènia, que era la seva cosina, es va quedar enrere per no endarrerir la fugida del seu marit, fou feta presonera, però Tiridates la va tractar com una reina. Tàcit, en els seus Annales, diu que Radamist va preferir matar-la i tirar-la al riu Araxes, fet que va inspirar Crébillon per a la seva tragèdia Radamist i Zenòbia, de la qual deriva l'òpera de Hendel Radamist, del 1720.

Radamist va tornar al Regne d'Ibèria, on un temps després fou assassinat per ordre del seu pare, assabentat que conspirava contra ell.

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947.