Rafa Gassent i Garcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafa Gassent i Garcia
Biografia
Naixement1945 modifica (74/75 anys)
València modifica
Activitat
OcupacióDirector de cinema i guionista modifica

Rafa Gassent i Garcia (València, 1945) és un director de cinema i guionista,[1] considerat «el summe sacerdot del cinema independent valencià».[2] Amic de pensadors valencians com Enric Valor, Carles Salvador i Josep Vicent Marqués, Gassent va ser cap de vestuari de Canal 9 des de l'inici de l'emissora fins al 2000. El seu gust per l'atrezzo i els decorats ha quedat patent en les seues obres. Posseïdor d'una estètica trencadora, el cineasta ha anat configurant un estil propi al llarg de 20 pel·lícules, moltes desconegudes per al gran públic. El seu cinema planteja la necessitat d'alliberament, la ruptura de convencionalismes i l'eròtica gai i hetero en sofisticat desplegament.[3]

Filmografia[modifica]

  • La caída de Nerón (1963, curtmetratge)
  • La reunión (1964, curtmetratge)
  • Salomé (1970)
  • Montaje paralelo (1971, migmetratge)
  • The Sleeping Coast (1971)[4]
  • A Labour of Love (1972, curtmetratge)
  • Orson-Sade (1972, curtmetratge)
  • Bram-Blood-Stoker (1972, curtmetratge)
  • Guapeza valenciana (1976, migmetratge)
  • Toda una vida (1976, curtmetratge)
  • Trinquet trencat (1982, curtmetratge)
  • Tras las huellas de Sonnica (1984, curtmetratge)
  • Menjar i viure (1989, sèrie de 13 curtmetratges documentals per a Canal 9)
  • Salomé: el rodaje, la aventura (1996, curtmetratge documental)
  • L'orella d’un lladre (1998)[5]
  • No sin el diablo Montparnasse (2011)
  • Unes cames com les teues (2015)
  • Crímenes ejemplares (2015)
  • Salomé (2015, remuntatge)

Referències[modifica]

  1. Arnau Roselló, Robert. Diccionari de l'Audiovisual Valencià, 2017.
  2. Martínez, Gemma. «Punk, fanzines i cinema underground, una memòria contracultural que ja és peça de museu a València». Directa, 20-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  3. Muñoz, Abelard. «Rafa Gassent, director de cinema». Diari La Veu, 06-01-2014.
  4. «Gassent rueda «La costa en el crepúsculo» 34 años después de su primera adaptación». Levante-EMV. [Consulta: 25 març 2020].
  5. «Proyección de la película ‘L’orella d’un lladre’, del cineasta valenciano Rafa Gassent». [Consulta: 25 març 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Muñoz, Abelard (1988). El baile de los malditos. Cine independiente valenciano 1967-1975. València: Filmoteca de la Generalitat Valenciana.
  • DDAA. (1991). Historia del Cine valenciano. València: Editorial Prensa Valenciana.