Rafael Esparza García
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Mort | 22 agost 1936 (42/43 anys) Madrid |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes 22 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (província) | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Acció Popular 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (província) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Confederació Espanyola de Dretes Autònomes |
Rafael Esparza García (Sant Sebastià, 1893 - Madrid, 22 d'agost de 1936), va ser un advocat i polític espanyol.
Biografia[modifica]
Advocat de professió, durant l'època de la Segona República va ser membre d'Acció Popular (AP) i de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Va ser elegit diputat per la circumscripció de Madrid en les eleccions de 1933,[1] i novament en les eleccions de 1936.[2] Va tenir una participació destacada durant la concentració de la CEDA celebrada a El Escorial l'abril de 1934,[3] on advocà per la necessitat d'una major disciplina en el si del partiy.[4]
El juliol del 1936, després de l'esclat de la Guerra Civil, va ser detingut i empresonat en la Presó Model de Madrid.
La nit del 22 al 23 d'agost va ser assassinat a la presó Model per milicians que havien ocupat la presó.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «Esparza García, Rafael. 55. Elecciones 19.11.1933». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ «Esparza García, Rafael. 56. Elecciones 16.2.1936». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ César Armando Gómez (1966). Catolicismo y democracia, Ediciones Península, pág. 412
- ↑ José R. Montero (1977). La CEDA: el catolicismo social y político en la II República. Volume II. Ediciones de la Revista de Trabajo, pág. 15
- ↑ Ángel David Martín Rubio (1997). Paz, piedad, perdón... y verdad. La represión en la guerra civil: una síntesis definitiva, Editorial Fénix, pág. 308
- ↑ Julius Ruiz (2014) [2012]. The 'Red Terror' and the Spanish Civil War. Nova York: Cambridge University, pág. 166