Rambla de Volart
 Cruïlla amb la Ronda del Guinardó  | ||||
| Tipus | carrer | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Guinardó (Barcelonès) | |||
| Construcció | ||||
| Inauguració | 1986 | |||
| ||||
La Rambla de Volart és una rambla de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó i Sant Martí. Està dedicada a Joaquim Volart i Pou, notari que atorgà l'escriptura de venda dels terrenys que havien d'urbanitzar-se per obrir uns carrers, un dels quals era la mateixa rambla, oberta l'any 1896. Antigament s'ha anomenat Carrer de Ampúrias, Guinardó i Ignacio Iglesias, aquest últim però no va tenir efectivitat.
Història[modifica]
A final del XIX, la rambla va ser un punt d'accés a barri de muntanya del poble de Sant Martí de Provençals[1] pujant per l'antic camí del Guinardó que se situava on actualment trobem la Rambla Volart.[2]
Salvador Riera i Giralt, un ric comerciant de Sant Martí de Provençals, va comprar el Mas Guinardó el 18 de juny de 1894 que havia estat propietat de la família Sentmenat des de 1652 quan, acabada la 'Guerra dels Segadors', la va heretar Manel de Sentmenat, marquès de Castelldosrius (1651-1710), noble català amb una ampla carrera militar i política.[3] El 22 de juliol de 1895 Riera va presentar a l'Ajuntament de Sant Martí un projecte i memòria per urbanitzar la propietat que va comptar amb l'oposició dels propietaris de Mas Viladomat. El litigi es va soluciona amb l'absorció d'aquest mas per part de Riera i l'aprovació de nous projectes a partir del 19 de febrer de 1897.[3]
Segons el nomenclàtor de carrers de Barcelona es va obrir el 1896 i va rebre el nom de carrer Ampurias.[4] En els primers temps va ser un lloc on les famílies benestants de Barcelona fugien de la insalubritat que es vivia al nucli antic de la ciutat.[5]
El 1897 Sant Martí és agregat a Barcelona[6]i es va urbanitzant progressivament. Cap el 1903 l'arquitecte Joan Maymó Cabanellas [7]construeix la casa modernista Josep Marfany encara avui dempeus.[8]
El 1915 s'instal·la la clínica Institut Mèdic Pedagògic del dr José Córdoba Rodriguez dedicat a la discapacitat intel·lectual[9]
L'any 1928, comencen a instal·lar-se establiments emblemàtics com la bodega La Bohèmia al núm. 39 de la Rambla Volart, que després es va convertir en la cervesera DAMM.[10]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rambla de Volart |
- ↑ «Sant Martí de Provençals». enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Memòria dels barris: HISTÒRIA DE LA RAMBLA VOLART». memoriadelsbarris.blogspot.com, dilluns, 14 d’octubre 2013. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Señores y payeses | Commemoració 1714 a Horta-Guinardó». bcn.cat. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Nomenclartor de carrers Barcelona». bcn.cat. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ Grabuleda Teixidor, Carles «Salut pública i creixement urbà. Política i acció social en el sorgiment de la Barcelona contemporània». TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 11-04-2003, pàg. 132-.
- ↑ Pernau, Gabriel. «El centenario de las agregaciones». Barcelona Metropolis Mediterrània, 1997. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Joan Maymó i Cabanellas». Art Nouveau World. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ «Casa Josep Marfany». Art Nouveau World. [Consulta: 16 octubre 2021].
- ↑ Corbera Palau, Joan «José Córdoba Rodríguez». EL POU, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, 2, 24-08-2012, pàg. 21–21. ISSN: 2696-6832.
- ↑ Becerro, Raimon Soler «Francesc CABANA, SA Damm. Mestres cervesers des de 1876. SA Damm, Barcelona, 2001, 286 pp.» (en castellà). Revista de Historia Industrial — Industrial History Review, 23, 2003, pàg. 239–242. DOI: 10.1344/rhi.v1i23.19476. ISSN: 2385-3247.