Ramon Larruy i Arnal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Larruy i Arnal
Biografia
Naixement26 gener 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1972 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióboxador, periodista Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata

Ramon Larruy i Arnal (Barcelona, 26 de gener de 1889 - Barcelona, 16 de juny de 1972) fou boxejador i dirigent català, esdevenint un dels pioners de la boxa a Catalunya.[1]

Trajectòria[modifica]

Deixeble del púgil nord-americà Tony Berton, fou un dels introductors de la boxa a Catalunya.[1] El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, al carrer Unió, juntament amb Joan Casanova qui en fou primer president, i el 1913 el Club Pugilista, al carrer Aribau, que fou el primer a organitzar vetllades públiques.[2] També fou membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, on creà la secció de boxa el 1914.[3] Com a boxejador participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que penjà els guants el 1920.[1] També exercí de preparador (1914-22) i tècnic de boxa al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (1923-26), el Barcelona Boxing Club i el Catalunya AC.[1]

A partir dels els anys vint fundà el Palace Sporting Club (1926) i el Price Sporting Club (1933).[1] A més fou promotor i directiu, participant en la fundació de la Federació Espanyola d'Esports de Defensa (1921), precedent de la Federació Espanyola de Boxa, de la qual fou secretari (1923-24) i obtingué el títol de professor de boxa (1923).[1] Participà en la creació de la Federació Catalana de Boxa (1923) i en fou secretari de la junta directiva (1923-26).[1] Altres càrrecs que ocupà foren el de vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme (1918-22) i el de secretari de la Federació Catalana de Lluita (1939-54).[1]

Fou col·laborador i cronista de boxa en Mundo Deportivo, La Vanguardia i Sports, entre el 1914 i el 1922 i redactor de boxa, entre el 1923 i el 1930, a La Jornada Deportiva i Boxeo.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Ramon Larruy Arnal». Gran Enciclopèdia Catalana, 30-04-2013. [Consulta: 9 gener 2017].
  2. «1913 El Club Pugilista». historiadelboxeoenespana.blogspot.co.uk, 12-12-2009. [Consulta: 7 setembre 2016].
  3. «1914 La prohibición». historiadelboxeoenespana.blogspot.co.uk, 02-01-2010. [Consulta: 7 setembre 2016].