Ramon Parramon i Castany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Parramon i Castany
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata

Ramon Parramon i Castany (Montesquiu de Ripollès, Osona, 1883 - Barcelona, 1961) va ser violoncel·lista i lutier.

Format musicalment a Barcelona, el 1897 va obrir un magatzem d'accessoris per a instruments de corda i l'any 1898 una casa d'instruments. Es dedicà a la construcció, principalment d'instruments de corda, i creà un instrument nou, la viola-tenor, per al foment dels quals instituí el premi Parramon (1924). També fundà la revista Musical Hermes (1928-1936), en què es tractaven temes relatius als instruments i a la seva pedagogia, i publicà l'opuscle Guia del violinista, destinat a fomentar aquest instrument.[1] Després de la guerra civil continuà la tasca com a lutier i escriví alguna música, en especial la Simfonia en re menor, estrenada el 1955 per l'Orquestra Simfònica de Mallorca sota la direcció del seu titular Ekitai Ahn. Així mateix, fou autor de sardanes, alguna de les quals enregistrades.[1] Vinculat al lutier Jacinto Pinto, l'empresa Casa Parramon, situada al carrer del Carme de Barcelona, és propietat dels hereus d'aquest darrer, Ramon, president de l'Associación Española de Maestros Luthiers, i del seu nebot Jordi Pinto.[1]

Obres[modifica]

  • Simfonia en re menor
  • Sardanes: Adéu, vila de Ripoll; L'almogàver; Cant del pastor; Escolta'm nineta; La fontada; La forastera; L'Hereu Escampa; Idil·li camperol; Muntanya amunt; Santquirzenca; Sardanista pinturera; Seny i alegria [2]
Enregistraments

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Aviñoa, Xosé. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. X. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 122. 
  2. «Sardanes de Ramon Parramon, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 10 juny del 2018].