Ramon Parramon i Castany
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  |
| Mort | 1962 (78/79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Instrument | Violoncel |
Ramon Parramon i Castany (Montesquiu de Ripollès, Osona, 1883 - Barcelona, 1961) va ser violoncel·lista i lutier.
Format musicalment a Barcelona, el 1897 va obrir un magatzem d'accessoris per a instruments de corda i l'any 1898 una casa d'instruments. Es dedicà a la construcció, principalment d'instruments de corda, i creà un instrument nou, la viola-tenor, per al foment dels quals instituí el premi Parramon (1924). També fundà la revista Musical Hermes (1928-1936), en què es tractaven temes relatius als instruments i a la seva pedagogia, i publicà l'opuscle Guia del violinista, destinat a fomentar aquest instrument.[1] Després de la guerra civil continuà la tasca com a lutier i escriví alguna música, en especial la Simfonia en re menor, estrenada el 1955 per l'Orquestra Simfònica de Mallorca sota la direcció del seu titular Ekitai Ahn. Així mateix, fou autor de sardanes, alguna de les quals enregistrades.[1] Vinculat al lutier Jacinto Pinto, l'empresa Casa Parramon, situada al carrer del Carme de Barcelona, és propietat dels hereus d'aquest darrer, Ramon, president de l'Associación Española de Maestros Luthiers, i del seu nebot Jordi Pinto.[1]
Obres[modifica]
- Simfonia en re menor
- Sardanes: Adéu, vila de Ripoll; L'almogàver; Cant del pastor; Escolta'm nineta; La fontada; La forastera; L'Hereu Escampa; Idil·li camperol; Muntanya amunt; Santquirzenca; Sardanista pinturera; Seny i alegria [2]
- Enregistraments
- Cobla Barcelona. Adéu vila de Ripoll. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1951. ref 184770 SO 10694.«Digitalització».
- Cobla Barcelona. Cant del pastor. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1951. ref 184795 SO 10692. «Digitalització».
- Cobla Albert Martí. L'Hereu Escampa. Barcelona: La Voz de su Amo, 1943. ref GY 555. «Digitalització».
- Cobla Barcelona. Muntanya amunt. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1951. ref 184770 SO 10691.«Digitalització».
- Cobla Albert Martí. Santquirzenca. Barcelona: La Voz de su Amo, 1944. ref GY 585. «Digitalització».
- Cobla Barcelona. Seny i alegria. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1951. ref 184795 SO 10693. «Digitalització».
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Aviñoa, Xosé. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. X. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 122.
- ↑ «Sardanes de Ramon Parramon, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 10 juny del 2018].