Ratolí de bosc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRatolí de bosc
Apodemus sylvaticus
Apodemus sylvaticus (Sardinia).jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Rodentia
Família Muridae
Gènere Apodemus
Espècie Apodemus sylvaticus
Linnaeus, 1758
Distribució
Apodemus sylvaticus distribution.PNG
Modifica dades a Wikidata

El ratolí de bosc o ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del baix grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Incisives superiors

Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g. La cua és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventre clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal. Les femelles solen ésser sensiblement més voluminoses que els mascles. Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratolí lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratolí casolà (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloració de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre micromamífer.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un dels mamífers de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. El seu règim és omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans. Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.

Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.

S'ajuda molt de les potes per a menjar. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors.

Fa el Niu esfèric bastit amb herbes seques. De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. El període de gestació és de vint-i-cinc dies.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 241. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]