Reacció de Heck

De Viquipèdia

La reacció de Heck, també coneguda com a reacció de Mizoroki-Heck, és una reacció orgànica de formació d'alquens substituïts a través de la reacció catalitzada per compostos de pal·ladi d'un halur insaturat (aril o alquenil) amb un alquè en presència d'una base.[1][2]

The Heck reaction

Aquesta reacció va ser descoberta pel químic nord-americà R. F. Heck el 1970.

Història[modifica]

La reacció original de Tsutomu Mizoroki (1971) descriu l'acoblament entre iodobenzè i estirè en metanol per formar estilbè a 120 °C (autoclau) amb acetat de potassi com a base i clorur de pal·ladi com a catalitzador. Aquest treball va ser una extensió de treballs anteriors de Fujiwara (1967) sobre l'acoblament per mitjà de Pd(II) d'arens (Ar-H) i alquens[3][4] i treballs anteriors de Heck (1969) sobre l'acoblament d'halurs arilmercúrics (ArHgCl) amb alquens que utilitzen una quantitat estequiomètrica d'una espècie de pal·ladi(II).[5]

Mizoroki 1971
Mizoroki 1971

El 1972 Heck va reconèixer la publicació Mizoroki i va detallar els treballs descoberts independentment. Les condicions de reacció difereixen en el catalitzador utilitzat (acetat de pal·ladi) i la càrrega del catalitzador (0,01 eq.), la base utilitzada (una amina obstaculitzada) i l'absència de dissolvent.[6][7]

Heck 1972
Heck 1972

En aquestes reaccions, el catalitzador actiu Pd(0) (vegeu mecanisme de reacció) està format per la coordinació de Pd amb l’alquè.

El 1974 Heck va introduir lligands de fosfina a l'equació.[8]

Dieck & Heck 1974
Heck reaction 1974 phosphines

Mecanisme[modifica]

El cicle catalític per a la reacció de Heck implica una sèrie de transformacions al voltant del catalitzador de pal·ladi.

Mecanisme de la reacció de Heck

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reacció de Heck
  1. Organic Chemistry Warren, Warren Clayren.
  2. Solomons, Jonh Wiley, 2a edició
  3. Moritani, Ichiro; Fujiwara, Yuzo «Aromatic substitution of styrene-palladium chloride complex». Tetrahedron Letters, 8, 12, gener 1967, pàg. 1119–1122. DOI: 10.1016/S0040-4039(00)90648-8.
  4. Fujiwara, Yuzo; Moritani, Ichiro; Danno, Sadao; Asano, Ryuzo; Teranishi, Shiichiro «Aromatic substitution of olefins. VI. Arylation of olefins with palladium(II) acetate». Journal of the American Chemical Society, 91, 25, 01-12-1969, pàg. 7166–7169. DOI: 10.1021/ja01053a047.
  5. Heck, Richard F. «Mechanism of arylation and carbomethoxylation of olefins with organopalladium compounds». Journal of the American Chemical Society, 91, 24, novembre 1969, pàg. 6707–6714. DOI: 10.1021/ja01052a029.
  6. Heck, R. F.; Nolley, J. P. «Palladium-catalyzed vinylic hydrogen substitution reactions with aryl, benzyl, and styryl halides». The Journal of Organic Chemistry, 37, 14, juliol 1972, pàg. 2320–2322. DOI: 10.1021/jo00979a024.
  7. Mizoroki, Tsutomu; Mori, Kunio; Ozaki, Atsumu «Arylation of Olefin with Aryl Iodide Catalyzed by Palladium». Bulletin of the Chemical Society of Japan, 44, 2, febrer 1971, pàg. 581–581. DOI: 10.1246/bcsj.44.581.
  8. Dieck, H. A.; Heck, R. F. «Organophosphinepalladium complexes as catalysts for vinylic hydrogen substitution reactions». Journal of the American Chemical Society, 96, 4, febrer 1974, pàg. 1133–1136. DOI: 10.1021/ja00811a029.