Estirè

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicEstirè
Substància químicacompost químic i líquid inflamable de classe IC
Massa molecular104,063 uma
Estructura química
Fórmula químicaC₈H₈
Styrene acsv.svg
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D
Propietat
Densitat0,91 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat0,03 g/100 g dissolvent (aigua, 20 °C)
Punt de fusió-31 °C
-31 °C
Punt d'ebullició145 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor5 mm Hg (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat0,9 %
Límit superior d'explosivitat6,8 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps215 mg/m³ (10 h, sense valor)
426 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini425 mg/m³ (sense valor)
Límit d'exposició màxim2.556 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre852 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat88 °F
IDLH2.982 mg/m³
NFPA 704.svg
3
2
2
 
Modifica les dades a Wikidata

L'estirè és un compost orgànic derivat del benzè. És un líquid incolor d'aroma dolça que s'evapora fàcilment. Sovint conté altres productes químics que li donen un aroma penetrant i desagradable. Es dissol en alguns líquids, però és poc soluble en aigua.

Cada any se'n produeixen uns 7 milions de tones,[1] ja que és el precursor en la fabricació de productes tan diversos com cautxú, plàstics, material aïllant, canonades, parts d'automòbils, envasos d'aliments i revestiment de catifes. La majoria d'aquests productes contenen estirè en forma polimèrica (poliestirè), com també estirè en forma monomèrica. També es troben baixos nivells d'estirè en una gran varietat d'aliments tals com fruites, hortalisses, nous, begudes i carns.

Producció[modifica]

Producció industrial[modifica]

L'estirè es produeix industrialment a partir de l'etilbenzè.

Síntesi de laboratori[modifica]

Al laboratori es pot preparar per descarboxilació de l'àcid cinàmic.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estirè

Referències[modifica]

  1. Denis H. James William M. Castor, “Styrene” in Ullmann’s Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.