Revolució Turca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Reformes d'Atatürk)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atatürk com a impulsor de la reforma de l'alfabet a Turquia, imatge de 20 de setembre de 1928

La Revolució Turca[1][2] o la Revolucio d'Atatürk,[3][4] també conegudes com a les Reformes d'Atatürk,[5] són una sèrie de reformes modernitzadores de Turquia que han canviat el curs de la història turca.

Es considera Kemal Atatürk com el modernitzador de Turquia amb mesures aplicades a les dècades del 1920 i 1930, seguint les sis fletxes del Kemalisme: populisme, republicanisme, nacionalisme, laïcisme, estatisme i reformisme.[6]

Mesures seves van ser la separació de la religió i la política (els afers de l'estat)[7] o la laïcització, i per tant l'abolició del califat i de l'islam com a religió d'estat, la prohibició dels tribunals religiosos i de les escoles còrniques. També la reforma de les normes de vestiment, l'adopció d'un codi civil i criminal moderns, la introducció del calendari gregorià, la substitució de l'alfabet àrab pel llatí, i la igualtat de gènere, incloent el dret a vot i a ser elegida de les dones.

Les reformes polítiques[modifica | modifica el codi]

Republicanisme[modifica | modifica el codi]

El saltanat (la monarquia) fou abolida el 1922 i el 29 d'octubre de 1923 la Republic turca fou promulgada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia.

Laicisme de l'Estat[modifica | modifica el codi]

Tant la primera legislació constitucional de la nova règim (després la Republica) turca, el Teşkilat-ı Esasiye Kanunu (LLei de l'Organització Basìca) de 1921 com la Constitució de 1924 no parlaven del laicisme. A més, la constitució mostrava l'islam com a la religió del nou estat. El 1924 el califat fou abolit, el 1927 aquesta estipulació sobre la religió fou annul·lada, i el 1934 el laicisme entra a la Constitució de Turquia com un princip de la regim.[8]

Igualdat de drets entre el home i la dona[modifica | modifica el codi]

Les primeres 18 dones elegides al Parlament turc (1935)

La adoptació del Codigo Civil del 1926 iguala les dones com els homes en cada area de la vida social. La dona turca va ser permitida a votar i ser elegida en eleccions municipales amb la Llei dels Municipis de 1926, per la primera vegada en la història moderna turca. El 5 de desembre de 1934, una nova llei (Nombre 2589), considerada una de les reformes d'Atatürk dona a la dona turca el dret de votar i ser elegida diputada.[9] (p. 166) En las eleccions de 1935 17 dones (i després una més en una elecció separada per omplir un vacant) dones foren elegides a la Gran Assemblea Nacional.[10]

Les reformes sociales[modifica | modifica el codi]

L'educació, llengua i la cultura[modifica | modifica el codi]

La constitució turca de 1924 estipula l'educació basica, tant per els homes com a per les dones com a obligatoria i gratis. El 1928 se realitza la Reforma del Alfabet amb la cual es adopta un alfabet basada en el exemple llatí. Aquest alfabet introdueix una iletra per a cada son, i un son per a cada lletra, cosa que facilita el aprendizatge. La alfabetizatció arriba al 93% de la població de Turquia el 2012[11] (des d'uns 12-13 % a l'inici de la republic.[cal citació])

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ahmet Kuru. Democracy, Islam, & Secularism in Turkey. Columbia University Press, 14 February 2012, p. 34–. ISBN 978-0-231-15932-6. 
  2. Carolina Armenteros; Dawn Dodds. Historicising the French Revolution. Cambridge Scholars Publishing, 27 May 2009, p. 157–. ISBN 978-1-4438-1157-6. 
  3. Walter F. Weiker. Political Tutelage and Democracy in Turkey: The Free Party and Its Aftermath, by Walter F. Weiker. BRILL, 1973, p. 9–. ISBN 90-04-03818-3. 
  4. Jacob M. Landau. Atatürk and the Modernization of Turkey. BRILL, 1984, p. 96–. ISBN 90-04-07070-2. 
  5. C. Kerslake. Turkey’s Engagement with Modernity: Conflict and Change in the Twentieth Century. Palgrave Macmillan UK, 25 February 2010, p. 154–. ISBN 978-0-230-27739-7. 
  6. Huntington, Samuel Phillips. El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial (en català). 1a ed.. Proa, 2006. ISBN 84-8437-561-7. 
  7. Zeyno Baran. Torn Country: Turkey between Secularism and Islamism. Hoover Press, 1 September 2013, p. 75–. ISBN 978-0-8179-1146-1. 
  8. http://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/36841427/fatma_ulku_selcuk_laiklik_milliyetcilik.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1489046658&Signature=eBDcJSA1niMZPUsgN60jfuUpU%2BY%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DSivil_Toplumdaki_Laiklik_ve_Milliyetcili.pdf
  9. Atatürk: Biography Published on the Centenary of Kemal Atatürk's Birth. Türk Tarih Kurumu Basımevi, 1981. 
  10. http://www.edebiyatdergisi.hacettepe.edu.tr/index.php/EFD/article/view/963
  11. http://www.sabah.com.tr/egitim/2012/09/08/turkiyenin-yuzde-93u-okuryazar

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució Turca Modifica l'enllaç a Wikidata