Regió d'Eufrates

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegió d'Eufrates
Flag of Kobanî Canton.svg

Localització
De facto cantons of Rojava.png Modifica el valor a Wikidata
 36° 54′ N, 38° 24′ E / 36.9°N,38.4°E / 36.9; 38.4Coord.: 36° 54′ N, 38° 24′ E / 36.9°N,38.4°E / 36.9; 38.4
PaísSíria
RègimAdministració autònoma del nord i est de Síria Modifica el valor a Wikidata

Tot i que oficialment forma part de la Governació d'Alep, el cantó de Kobanî va ser declarat autònom el gener de 2014, i des de llavors ha estat administrat pel govern interí del Comité Suprem Kurd.[1] El cantó de Kobanî fa frontera amb Turquia al del nord, amb el Cantó de Cizre a l'est, amb la regió de Shahhba a l'oest, amb riu Eufrates fent de frontera natural, i al sud es troba en guerra amb l'autodenominat Estat Islàmic.

La capital cantonal és Kobanî, el qual va estar sota setge entre l'octubre de 2014 i el gener de 2015 per les tropes d'Estat Islàmic.[2]

Geografia[modifica]

El Cantó de Kobanî fa frontera amb Turquia al nord, a l'Eufrates riu a l'oest i al Cantó de Cizre a l'est.

El seu paisatge consisteix principalment de llanures i turons baixos, amb dos reius principals: l'Eufrates i el Balikh (un afluent del mateix). El seu clima és majoritàriament temperat maditerrani, segons la Classificació climàtica de Köppen.[3]

Demografia[modifica]

La població actual de Kobanî el cantó es desconeix, tot i que l'administració de Rojava està realitzant un cens, a causa dels moviments de refugiats; no obstant això, la població del territori el 2014 es va estimar en unes 400.000, la majoria d'ètnia kurda.[4] A causa dels intensos enfrontaments durant la guerra civil siriana al voltant de tres quartes parts de la població va refugiar-se a Turquia durant el 2014;[5] un cop alliberada la ciutat després del setge de Kobanî, molts van tornar durant el 2015.[6]

Les ciutats amb més de 10.000 habitants, segons el cens sirià de 2004, són Kobanî (44.821) i Tell Abyad (14.825).

Història[modifica]

Les àrees avui poblades per l'ètnia kurda, a la costa esquerra de l'Eufrates, van ser assentada per tribus kurdes a principis del segle xvii.[7]

Setge de Kobanî[modifica]

El Cantó de Kobanî va estar en lluita contra Estat Islàmic el 2014 i 2015, el conegut com a setge de Kobanî. Durant el mes de setembre de 2014, les milicies jihadistes van ocupar gran part del territori del cantó, més de 100 poblacions.[8] Com a conseqüència de l'ocupació, uns 200.000 kurds refugiats van haver de fugir a Turquia.[8] A molts se'ls va permetre l'entrada, però tenien prohibit entrar amb vehicles o el vestiar.[9]

En aquelles poblacions que EI havia capturat, es van cometre massacres i va segrestar les dones.[10] No obstant això, la milicia jihadista no va ser capaç d'ocupar el cantó per complert, ja que les Unitats de Protecció Populars (YPG) i les Unitats Femenines de Protecció (YPJ) van aconseguir defensar la ciutat de Kobanî i diversos municipis circumdants. Després que setmanes d'aïllament per part de Turquia, que no permetia l'entrada de militants o armament per la frontera, a causa del amb el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK), finalment la coalició internacional liderada pels Estats Units va començar a bombardejar posicions d'EI.[cal citació] Aquest moviment va ajudar les YPJ/YPG sobre el terreny a forçar els jihadistes a retrocedir.[11]

Política i administració[modifica]

L'assemblea legislativa de Kobaî ha fixat un president, dos vicepresidents i 22 ministres per governar el Cantó. El seu primer ministre és Enver Müslim. Segons el Contracte Social, la constitució de Rojava, l'assemblea legislativa del cantó el dia 27 gener 2014 va declarar la seva autonomia. L'assemblea va elegir Enver Müslim com a primer ministre, qui va fixar Bêrîvan Hesen i Xalid Birgil els seus vicepresidents. El govern fomenta un corredor humanitari, així com la creació de camps de refugiats dins de Síria.[12]

Llista d'executius oficials[modifica]

Nom Partit Oficina Elegit Notes
Enver Müslim PYD Primer ministre 2014
Bêrîvan Hesen PYD Primer ministre auxiliar 2014
Xalid Birgil PYD Primer ministre auxiliar 2014
Îbrahîm Kurdo N/A Ministre d'afers estrangers 2014
Îsmet Şêx Hesen N/A Ministre de Defensa 2014
Ehmed Osman Dadilî N/A Ministre d'interior 2014
Mistefa Ebdî N/A Ministre de Comissions Regionals, Consells i Planificació


2014
Eliya Sîdî N/A Ministre de finances 2014
Mehmud Bişirî Serşar N/A Ministre de Treball i Seguretat Social 2014
Hisên Mehemed Elî N/Un Ministre d'Educació 2014
Gulistan Etî Bikî N/A Ministre d'Agricultura 2014
Neesan Ehmed N/A Ministre de Salut 2014
Mehmud Bozan Mislim N/A Ministre de Comerç i Economia 2014
Mehemed Şeban N/A Ministre de les famílies dels màrtirs 2014
Ebdilrezaq Elî N/A Ministre de Cultura 2014
Riyad Temo Mistefa N/A Ministre de Transport 2014
Welat Derwîş Derwîş N/A Ministre de Joventut i Esport 2014
Mîdya Hemo Genco N/A Ministre d'Història i Turisme 2014
Mehemed Zahir Mistefa N/A Ministre d'Afers Religiosos 2014
Wehîde Umer N/A Ministre de Dones i Afers Familiars 2014
Faruk Şahîn N/A Ministre de Drets Humans 2014
Ehmed Daban N/A Ministre de Supervisió 2014
Şevîn Mehmud N/A Ministre d'Informació 2014
Ewas Xelîl Elî N/A Ministre de Justice: 2014
Fazil Mistefa Ehmed N/A Ministre d'Energia 2014

Economia[modifica]

Les prioritats econòmiques són la guerra, la reconstrucció (d'escoles i hospitals principalment) i l'ajuda pels refugiats.[6]

Educació[modifica]

Com en els altres cantons de Rojava, l'educació primària en les escoles públiques és cursa en la llengua materna kurda o àrab, amb l'objectiu que els alumnes siguin bilingües en kurd i àrab a secundària.[13][14] El currículum escolar es troba en debat continu entre el Consell d'Educació dels cantons i el govern central sirià de Damasc, que paga part dels sous dels mestres.[15]

Les administrancions federals, cantonals i locals a Rojava promou de manera activa la creació de biblioteques i centres educatius, per facilitar l'aprenentatge i les activitats socials i artístiques. Un exemple és la Biblioteca Rodî û Perwîn a Kobani establerta al maig de 2016.[16]

El Cantó de Kobanî no té cap institució d'educació superior.

Referències[modifica]

  1. Nationalia. 27 juliol 2014. 
  2. «The Constitution of the Rojava Cantons» (en anglès). Personal Website of Mutlu Civiroglu, 28-04-2014.
  3. Peel, M. C.; Finlayson, B. L.; McMahon, T. A. «Updated world map of the Köppen-Geiger climate classification». Hydrol. Earth Syst. Sci., 11, 5, 11-10-2007, pàg. 1633–1644. DOI: 10.5194/hess-11-1633-2007. ISSN: 1607-7938.
  4. «http://rudaw.net/english/middleeast/syria/17072014». rudaw.net. [Consulta: 22 octubre 2016].
  5. «Syria says giving military support to Kurds in Kobani». The Daily Star Newspaper - Lebanon, 22-10-2014.
  6. 6,0 6,1 Feldman, Emily. «The dangerous rebuilding of Kobani». Mashable. [Consulta: 22 octubre 2016].
  7. Síria Kurds: Història, Política i Societat.
  8. 8,0 8,1 Letsch, Constanze «Isis onslaught against Kurds in Syria brings ‘man-made disaster’ into Turkey» (en anglès). The Guardian, 22-09-2014. ISSN: 0261-3077.
  9. «Hundreds Wait for Kobani Fighting to End, Risking Lives at Border». WSJ Blogs - Middle East Real Time, 17-10-2014. [Consulta: 22 octubre 2016].
  10. «ISIL seizes 21 Kurdish villages in northern Syria, close in on Kobane - MIDEAST». Hürriyet Daily News | LEADING NEWS SOURCE FOR TURKEY AND THE REGION. [Consulta: 22 octubre 2016].
  11. «YPG official: Airstrikes not enough to protect Kobani» (en anglès). Al-Monitor, 15-10-2014.
  12. Graham-Harrison, Emma «Kobani: destroyed and riddled with unexploded bombs, but its residents dare to dream of a new start» (en anglès). The Guardian, 31-01-2015. ISSN: 0261-3077.
  13. «ANF | Ajansa Nûçeyan a Firatê». anfenglish.com. [Consulta: 22 octubre 2016].
  14. «After 52-year ban, Syrian Kurds now taught Kurdish in schools» (en anglès). Al-Monitor, 06-11-2015.
  15. website), Zaman al-Wasl (opposition. «Hassakeh: Syriac Language to Be Taught in PYD-controlled Schools». The Syrian Observer. [Consulta: 22 octubre 2016].
  16. «http://www.kurdistan24.net/en/news/dfa4b335-fe1c-4a3c-b5b6-7bc5848e9e97/Kurds-establish-university-in-Rojava-amid-Syrian-instability». www.kurdistan24.net. [Consulta: 22 octubre 2016].