A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.
Si la funció que es vol derivar,
, es pot escriure com

i
≠
, llavors la regla diu que la derivada de
és igual a:
![{\displaystyle {\frac {d}{dx}}f(x)=f'(x)={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7c9ead8551a0800fd3ea2dc90826db03d7880f13)
O de forma més precisa, per a tot
que pertany a algun conjunt obert que conté el nombre
, amb
≠
; i, tal que
i
existeixen totes dues; llavors,
també existeix:
![{\displaystyle f'(a)={\frac {g'(a)h(a)-g(a)h'(a)}{[h(a)]^{2}}}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0779043771999428ad8ffa2d1b117b46263b1e59)
La derivada de
és
|
|
|
|
|
|
|
|
A l'exemple de dalt, s'ha triat:


De forma anàloga, la derivada de
(quan
≠ 0) és:

Per a més informació referent a les derivades de les funcions trigonomètriques vegeu: derivada.
Un altre exemple és:

on
i
, i
i
.
La derivada de
es determina tal com segueix:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A partir de la definició de derivada
[modifica]
- Suposant que
- on
≠ 0 i
i
són derivables.






![{\displaystyle ={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c052044209e96b2824a60be415ce8d286e6b11c3)
A partir de la regla del producte
[modifica]
- Suposant que



La resta consisteix en aplicar les regles de l'àlgebra per a fer que
sigui l'únic terme del cantó esquerre de l'equació i per a eliminar
del cantó dret de l'equació.


De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer ús de la substitució:
![{\displaystyle f(x)={\frac {g(x)}{h(x)}}=g(x)[h(x)]^{-1}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/dc9e477d1f018ec14f70616c51a6a808b45332d1)
I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar
:
![{\displaystyle f'(x)=g'(x)[h(x)]^{-1}+g(x)(-1)[h(x)]^{-2}h'(x)={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d985fb3984b09a52b3035e1012057367cf867ab3)
A partir de la regla de la cadena
[modifica]
Es considera la identitat
![{\displaystyle {\frac {u}{v}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[\left(u+{\frac {1}{v}}\right)^{2}-\;\left(u-{\frac {1}{v}}\right)^{2}\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/4555ad7d9e766c049029537a2ffb87e52593033e)
Llavors
![{\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {d}{dx}}{\frac {1}{4}}\left[\left(u+{\frac {1}{v}}\right)^{2}-\;\left(u-{\frac {1}{v}}\right)^{2}\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3230f86bb4053ec365b4a5395f0e022bdfbba2e7)
Porta a
![{\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[2\left(u+{\frac {1}{v}}\right)\left({\frac {du}{dx}}-{\frac {dv}{v^{2}dx}}\right)-\;2\left(u-{\frac {1}{v}}\right)\left({\frac {du}{dx}}+{\frac {dv}{v^{2}dx}}\right)\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/78f6a3953dd4438ffe6a97bf5627bb6584599e38)
Operant s'obté
![{\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[{\frac {4}{v}}{\frac {du}{dx}}-{\frac {4u}{v^{2}}}{\frac {dv}{dx}}\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e84d0ecc7433bad875671fe1246d92d1b5cfa380)
Per acabar, es treu comú denominador i en queda el resultat esperat
![{\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {\left[v{\frac {du}{dx}}-u{\frac {dv}{dx}}\right]}{v^{2}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/49667be4d37ce7ad1a348874e22737348a1d254f)
Una demostració fins i tot més elegant és conseqüència de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,

De qualsevol funció a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la següent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funció (és a dir no importa quines variables es prenguin, ja que no poden expressar-se com a funcions d'altres variables). Això vol dir que, si N i D són totes dues funcions d'una variable independent x, i
, llavors han de ser veritat simultàniament que
- (*)

I que
.
Però sabent que
i
.
Substituint i fent aquests dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen límits que es poden manipular), s'obté l'equació

La qual requereix que
- (#)
.
Calculant les parcials de la dreta:
;
.
Si se substitueixen dins de (#),


La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),
.
Aquesta demostració és forma més sistemàtica de demostrar el teorema en termes de límits, i per tant, és equivalent a la primera demostració – i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.