Regne de Matsya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La posició del regne de Matsya a l'Edat de Ferro Vèdica de l'Índia.

Matsya (Sànscrit per "Peixos") era una de les tribus indi-àries de l'Índia vèdica que van formar un estat (janapada) que va arribar a ser uns dels setze principals abans del 600 aC. També apareix amb el nom de Machcha.

Pel tardà període vèdic els matsyes van governar un regne localitzat al sud del regne dels Kurus, i a l'oest del Yamuna que el separava del regne dels Pantxales. Més o menys correspon a l que fou el principat de Jaipur al Rajasthan, i inclou la totalitat de Hindaun, Alwar i parts de Bharatpur. La capital de Matsya era Viratanagari (moderna Bairat) que es diu que fou anomenada en honor del seu rei fundador, Virata. En la literatura Pali la tribu Matsya és normalment associada amb Surasena, que correspon a la regió de Bhraj a Uttar Pradesh. La part occidental de Matsya era una zona muntanyosa a la riba nord del Chambal. Upaplavya era la ciutat principal del regne apart de la capital

A principis del segle VI aC Matsya era un dels setze Mahajanapades (regnes principals, literalment "grans") esmentats al text budista Anguttara Nikaya. El mahabharata esmenta els Apara Matsya i els Vira Matsya. El Shatapata Bhrahmana esmenta un rei de nom Dhvasana Dvaivatavana; el poder del regne va anar minvant i havia perdut tota importància un segle després, en temps de Buda. El Mahabharata (V.74.16) esmenta un rei de nom Sahaja, que governat sobre dos regnes, el de Chedi i el de Matsya, i ers suposa que Chedi havia annexionat Matsya (almenys temporalment). Finalment va acabar en poder de Magadha.

A més de  Matsya al sud del regne de Kuru,  l'èpica esmenta  sis altres regnes menors dels matsyes.

Referències[modifica]