René-François de Sluse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRené-François Walter de Sluse
Portret van René-François Walter de Sluse René, François de Sluse, chanoine del'eglise cathedrale de liege et abbe d'Amaij (titel op object), RP-P-1906-764.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1622 Modifica el valor a Wikidata
Visé Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1685 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Lieja Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (lleis)
Conegut perConcoide de De Sluze
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Membre de
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJohannes Walter Sluse Modifica el valor a Wikidata
Premis

René de Sluse (René-François Walter de Sluse o Sluze; llatinitzat Slusius) va ser un matemàtic liegès del segle XVII.

Vida[modifica]

De Sluse va néixer en una rica família de Visé que va poder donar bona educació als seus fills. Els seus germans també van tenir carreres d'èxit: Jean-Gautier va ser cardenal i Pierre-Louis va ser un noble mecenes.[1]

Les dades de la seva vida són fragmentàries. Se sap que va estudiar al col·legi jesuïta i a la Universitat de Lovaina. Entre 1642 i 1650 va viure a Roma, on es va doctorar en lleis a la Universitat de Roma La Sapienza. El 1651 és nomenat canonge de la catedral de Sant Lambert de Lieja, ciutat de la que ja no marxarà, fent-se càrrec de nombroses tasques públiques, tant religioses com civils.[1]

El 1659 és nomenat conseller del príncep-bisbe Maximilian Henry de Baviera i exerceix com ministre d'Estat.[2] El 1673 és abat d'Arnay i el 1676 viceprebost de la catedral de Lieja. El 1674 va ser escollit membre de la Royal Society de Londres i des d'aleshores mantindrà una activa correspondència amb Henry Oldenburg, secretari de la Societat.[1]

Obra[modifica]

Vivint a Lieja, una ciutat allunyada dels centres intel·lectuals de l'època però que li permetia gaudir de temps lliure, va dedicar bona part del seu temps l'estudi de les matemàtiques, mantenint correspondència amb molts del matemàtics il·lustres del seu temps: ja s'ha esmentat el cas d'Oldenburg al qui es podrien afegir Blaise Pascal, Christian Huygens, John Wallis, Michelangelo Ricci i d'altres.

Només va publicar un llibre de matemàtiques: Mesolabum seu duae mediae proportionales inter extremas datas per circultum et ellipse vel hyperbolam infinitis modis exhibitae (Lieja, 1659); encara que també es van publicar alguns articles seus a les Philosophical Transactions de la Royal Society.

Els seus treballs, publicats o esmentats en la seva correspondència, es poden agrupar en tres temes:[3]

  1. Geometria: no és un innovador, es basa en les obres clàssiques sobre seccions còniques, però fa descobriments interessants com la concoide de De Sluze. També va estudiar les corbes definides per l'equació quan són enters. Pascal va anomenar aquestes corbes les perles de Sluse.
  2. Mètode analític per al càlcul de les tangents.
  3. L'anàlisi combinatori i l'àlgebra diofàntica.

També s'interessa en temes de matemàtica aplicada com les lleis del xoc dels cossos durs.

Com a humanista, va publicar altres llibres d'exegesi religiosa (sobre les vides de Sant Lambert i de Sant Servais), de dret i d'història del seu país o de gramàtica.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Dufays, pàgina 874.
  2. 2,0 2,1 Siret, pàgina 310.
  3. Dufays, pàgina 875.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]