Renaixement nacional serbi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El renaixement nacional serbi o ressorgiment serbi serbi: Српски препород / Srpski preporod) fa referència a un període de la història dels serbis entre el segle XVIII i l' establiment de iure del Principat de Sèrbia. Va començar a territori dels Habsburg, a Sremski Karlovci.[1] El ressorgiment serbi va començar més d'hora que el renaixement nacional búlgar.[2]

La primera revolta a l'Imperi Otomà que va adquirir un caràcter nacional fou la revolució sèrbia (1804-1817),[1] que fou la culminació del renaixement serbi.[3]Segons Jelena Milojković-Djurić: "La primera societat literària i científica entre els eslaus fou Matica srpska, fundada pels líders del ressorgiment serbi a Pest el 1826.[4] Voivodina es va convertir en el bressol del renaixement serbi durant el segle XIX.[5] Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864) fou el més actiu durant aquest període.[6][7]

El renaixement serbi era vist com una amenaça per a l'Imperi Austríac, en qüestionar els seus interessos estratègics.[8] Els serbis van establir l'efímera Voivodina sèrbia durant les revolucions de 1848 a través d'un conflicte armat amb els hongaresos, com a part del renaixement.[9]

Tot i que el ressorgiment serbi va adoptar la idea de la cooperació entre els pobles eslaus del sud, i va ser influenciat per la seva base política nacional i la possibilitat d'establir un estat iugoslau, continuava sent, en termes culturals i nacionals, una altra Gran Sèrbia.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 M. Şükrü Hanioğlu. A Brief History of the Late Ottoman Empire. Princeton University Press, 8 de març del 2010, p. 51–. ISBN 1-4008-2968-2. 
  2. Viktor Novak. Revue historique, 1980. «Иако је српски препород старији од бугар- ског, они су се надопуњивали. Књижевно „славеносрпски" и „сла- веноблгарски" су били блиски један другом, „нису се много разли- ковали и једнако су били доступни и за наше и за ...» 
  3. Fred Singleton. A Short History of the Yugoslav Peoples. Cambridge University Press, 21 març 1985, p. 72–. ISBN 978-0-521-27485-2. 
  4. Jelena Milojković-Djurić. Panslavism and national identity in Russia and in the Balkans, 1830-1880: images of the self and others. East European Monographs, 1994, p. 21. 
  5. Paul Robert Magocsi. Historical Atlas of Central Europe. University of Toronto Press, 2002, p. 34–. ISBN 978-0-8020-8486-6. 
  6. Ingrid Merchiers. Cultural Nationalism in the South Slav Habsburg Lands in the Early Nineteenth Century: The Scholary Network of Jernej Kopitar (1780-1844). DCL Print & Sign, 2007. ISBN 978-3-87690-985-1. «The Serbian revival is especially linked with the name of Vuk Stefanovic Karadzic, who has been extensively studied and the subject of numerous monographs.» 
  7. Soviet Literature. Foreign Languages Publishing House, gener 1956. «He helped Vuk Karadzich, prominent in the Serbian Renaissance, and one of the leading figures in the educational movement of his times,» 
  8. Petar Milosavljević. Srpski nacionalni program i srpska književnost. Narodna i univ. knjižnica, 1995, p. 73. 
  9. Jugoslovenski istoriski časopis. 5, 1939, p. 242. «Српски препород. Ова глава почиње нашом борбом с Мађарима 1848/49. Она је била само један део велике европске револуције 1848 и вођена на наче- лима слободе народа и демократије, на којима је та рево- луција и почела.» 
  10. Vasa Čubrilović. Istorij̀a političke misli u Srbij̀i XIX veka. Narodna kn̂iga, 1982, p. 160.