Renaud

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRenaud
Renaud concert Zénith 2016 17.jpg
Renaud l'octubre de 2016
Dades biogràfiques
Naixement 11 de maig de 1952 (65 anys)
París
Color cabell Ros
Activitat professional
Camp de treball Músic
Ocupació Actor, lletrista, cantant, compositor, escriptor, cantautor, compositor de cançons, compositor de bandes sonores i actor de cinema
Ocupador Charlie Hebdo
Gènere Chanson
Discogràfica Polydor Records i Virgin Records
Dades familiars
Cònjuge Romane Serda (2005–2011)
Fills Lolita Séchan
Pare Olivier Séchan
Germans Thierry Séchan
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: RenaudOfficiel Twitter: renaudofficiel IMDB: nm0719200
Modifica dades a Wikidata

Renaud Séchan (París, 1952), de nom artístic Renaud, és un cantautor que canta en francès. Ha gravat vint-i-tres àlbums i ha venut més de quinze milions de discs.

Cançó francesa[modifica]

Als inicis de la seva carrera, els temes de les seves cançons eren més socials; des d'un punt de vista d'esquerres i anarquista criticava la burgesia francesa i les polítiques conservadores. A mesura que va evolucionar, va incorporar a la lluita de classes, l'antimilitarisme i les crítiques al poder establert, altres temes cada cop més personals, com per exemple cançons dedicades als seus pares (Nos Vieux), la seva dona (Danser à Rome, entre d'altres) i la seva filla.

Va començar cantant en francès, i ja des dels seus inicis incorporava cada vegada més paraules i expressions del vocabulari informal de carrer i d'argot de l'hampa. Aquest ús de la llengua en aquesta mena de cançons va representar una innovació a la cançó francesa del moment. En els últims anys de la seva carrera ha incorporat algunes cançons a les quals empra altres llengües (En la selva, en castellà), així com músiques tradicionals irlandeses (Molly Malone) o de diferents cultures de França.

Altres activitats[modifica]

Ha participat en algunes pel·lícules, com per exemple l'adaptació de Germinal feta per Claude Berri el 1993 o, més recentment, el 2003, a Wanted, de Brad Mirman. D'altra banda, el 2002 Éric Gréret va dirigir un documental sobre Renaud, titulat Renaud, le Rouge et le Noir. El 1994 va escriure el conte infantil La petite vague qui avait le mal de mer, que ha estat posteriorment traduït i publicat en català.

Discografia[modifica]

  • 1975: Amoureux de Paname
  • 1977: Laisse béton
  • 1979: Ma gonzesse
  • 1980: Marche à l'ombre
  • 1980: Bobino (Live)
  • 1981: Le retour de Gérard Lambert
  • 1982: Un Olympia pour moi tout seul (Live)
  • 1983: Morgane de toi
  • 1985: Mistral gagnant
  • 1988: Putain de camion
  • 1989: Visage pâle rencontrer public (Live)
  • 1991: Marchand de cailloux
  • 1992: Renaud cante el' nord (Música folk tradicional)
  • 1994: A la belle de mai
  • 1996: Paris-Province (Live)
  • 1996: Renaud chante Brassens
  • 2002: Boucan d'enfer
  • 2003: Tournée d'enfer (Live)
  • 2006: Rouge Sang (Àlbum doble)
  • 2009: Molly Malone – Balade irlandaise

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renaud Modifica l'enllaç a Wikidata