Renaud

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRenaud
Renaud, 2017 (cropped).jpg
Renaud, 2017.
Biografia
Naixement 11 maig 1952 (66 anys)
París
Educació Lycée Montaigne Tradueix
Color de cabell Ros
Activitat
Ocupació Actor, lletrista, cantant, compositor, escriptor, cantautor, compositor de cançons, compositor de bandes sonores, actor de cinema i músic
Ocupador Charlie Hebdo
Gènere artístic Chanson
Instrument Veu
Discogràfica Polydor Records i Virgin Records
Família
Cònjuge Romane Serda Tradueix (2005–2011)
Fills Lolita Séchan Tradueix
Pare Olivier Séchan Tradueix
Germans Thierry Séchan Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: RenaudOfficiel Twitter: renaudofficiel IMDB: nm0719200 Youtube: UCgAzLzRqbhv6Ipcf5_VuoMQ
Modifica les dades a Wikidata

Renaud Séchan (París, 1952), de nom artístic Renaud, és un cantautor que canta en francès. Ha gravat vint-i-tres àlbums i ha venut més de quinze milions de discs.

Cançó francesa[modifica]

Als inicis de la seva carrera, els temes de les seves cançons eren més socials; des d'un punt de vista d'esquerres i anarquista criticava la burgesia francesa i les polítiques conservadores. A mesura que va evolucionar, va incorporar a la lluita de classes, l'antimilitarisme i les crítiques al poder establert, altres temes cada cop més personals, com per exemple cançons dedicades als seus pares (Nos Vieux), la seva dona (Danser à Rome, entre d'altres) i la seva filla.

Va començar cantant en francès, i ja des dels seus inicis incorporava cada vegada més paraules i expressions del vocabulari informal de carrer i d'argot de l'hampa. Aquest ús de la llengua en aquesta mena de cançons va representar una innovació a la cançó francesa del moment. En els últims anys de la seva carrera ha incorporat algunes cançons a les quals empra altres llengües (En la selva, en castellà), així com músiques tradicionals irlandeses (Molly Malone) o de diferents cultures de França.

Altres activitats[modifica]

Ha participat en algunes pel·lícules, com per exemple l'adaptació de Germinal feta per Claude Berri el 1993 o, més recentment, el 2003, a Wanted, de Brad Mirman. D'altra banda, el 2002 Éric Gréret va dirigir un documental sobre Renaud, titulat Renaud, le Rouge et le Noir. El 1994 va escriure el conte infantil La petite vague qui avait le mal de mer, que ha estat posteriorment traduït i publicat en català.

Discografia[modifica]

  • 1975: Amoureux de Paname
  • 1977: Laisse béton
  • 1979: Ma gonzesse
  • 1980: Marche à l'ombre
  • 1980: Bobino (Live)
  • 1981: Le retour de Gérard Lambert
  • 1982: Un Olympia pour moi tout seul (Live)
  • 1983: Morgane de toi
  • 1985: Mistral gagnant
  • 1988: Putain de camion
  • 1989: Visage pâle rencontrer public (Live)
  • 1991: Marchand de cailloux
  • 1992: Renaud cante el' nord (Música folk tradicional)
  • 1994: A la belle de mai
  • 1996: Paris-Province (Live)
  • 1996: Renaud chante Brassens
  • 2002: Boucan d'enfer
  • 2003: Tournée d'enfer (Live)
  • 2006: Rouge Sang (Àlbum doble)
  • 2009: Molly Malone – Balade irlandaise

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renaud Modifica l'enllaç a Wikidata