Resolució 668 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 668 Emblem of the United Nations.svg
Tuol Sleng Genocide Museum (11958020455).jpg
Museu del Genocidi Tuol Sleng
Data20 de setembre 1990
Trobada n.2941
CodiS/RES/668 (Document)
SubjecteLa situació a Cambodja
Resultat de la votació15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
ResultatAdoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents

La Resolució 668 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 20 de setembre de 1990 després d'assenyalar els debats i esforços polítics en curs sobre una situació pacífica justa i duradora a Cambodja, el Consell va recolzar el marc polític que permetria al poble cambodjà exercir el seu dret a l'autodeterminació a través d'eleccions organitzades per l'ONU.

El Consell havia estat examinant la qüestió de Cambodja i l'ocupació pel Vietnam durant gairebé una dècada, però el Consell no va poder actuar per falta d'acord entre els seus membres permanents. En lloc d'això, es va adreçar a l'Assemblea General.[1] Després de la caiguda dels Khmers rojos el 1979, Vietnam hi va instal·lar un govern titella, al que s'hi van oposar diversos grups del país, com el Front Nacional Unit per a una Cambodja Independent, Neutral, Pacífica i Cooperativa, el Front de l'Alliberament Popular Khmer i el Partit de la Kamputxea Democràtica, però recolzat per Vietnam i la Unió Soviètica. Representants de cada partit es van reunir a la Conferència de París el 1989, però no es va arribar a un acord. Després de les discussions a Indonèsia i Japó el 1990, les parts van acordar un pla en el qual es guiaran per determinats principis per resoldre el problema cambodjà.[1] El Consell de Seguretat, en la seva Resolució 668, va reconèixer i va donar la benvinguda a l'acord.

La resolució va donar la benvinguda a la creació d'un Consell Nacional Suprem com a font d'autoritat durant tot el període de transició. També va demanar que altres països i el Secretari General de les Nacions Unides continuïn assistint en l'acord de pau. També va ser aprovat un moviment a l'Assemblea General per recolzar el procés de pau en la Resolució 45/3 del 15 d'octubre de 1990.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Cambodia – UNAMIC Background». United Nations.
  2. Heder, Stephen R.; Ledgerwood, Judy Propaganda, politics, and violence in Cambodia: democratic transition under United Nations peace-keeping. M.E. Sharpe, 1996, p. 243. ISBN 978-1-56324-665-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 668 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.