Vés al contingut

Resolució 1387 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1387 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Àrea de Prevlaka
Identificador de llei o regulacióS/RES/1387 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:4448)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació15 gener 2002 Modifica el valor a Wikidata
1386 Modifica el valor a Wikidata
1388 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Croàcia

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1387 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 15 de gener de 2002. Després de recordar anteriors resolucions sobre Croàcia incloses les resolucions 779 (1992), 981 (1995), 1147 (1997), 1183 (1998), 1222 (1999), 1252 (1999) i 1285 (1999), 1307 (2000), 1335 (2001) i 1362 (2001), el Consell va autoritzar la Missió d'Observadors de les Nacions Unides a Prevlaka (UNMOP) a continuar supervisant la desmilitarització a la zona de la península de Prevlaka sis mesos més fins al 15 de juliol de 2002.[1]

El Consell de Seguretat va acollir amb beneplàcit la situació tranquil·la i estable de la península de Prevlaka i es va animar a saber que tant Croàcia com la República Federal de Iugoslàvia havien acordat establir una Comissió Fronterera. Va assenyalar que la presència de la UNMOP va contribuir enormement a mantenir les condicions propícies per a la solució de la disputa.

La resolució va donar la benvinguda al fet que Croàcia i la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro) avançaven en la normalització de les seves relacions. Va instar ambdues parts a aturar les violacions del règim de desmilitarització, cooperessin amb observadors de les Nacions Unides i asseguressin la llibertat de moviment completa als observadors.[2] Es va demanar a ambdós països que implementessin mesures de foment de la confiança a partir de la Resolució 1252 i que informessin sobre el progrés de les seves negociacions bilaterals almenys dues vegades al mes. Finalment, la Força d'Estabilització, autoritzada a la Resolució 1088 i prorrogada per la Resolució 1357, havia de cooperar amb la UNMOP.

Croàcia havia demanat la suspensió de la missió de permetre que els dos països tinguessin més temps per resoldre les seves diferències, mentre que Montenegro va afavorir un mandat més llarg.[3]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org