Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau
 Imatge externa no lliure | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Jeroni Jacint Espinosa |
| Creació | 1634 |
| Mètode de fabricació | pintura a l'oli |
| Material | pintura a l'oli |
| Mida | 207 ( ) × 110 ( ) cm |
| Col·lecció | valor desconegut |
Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau és un oli sobre tela de 207 × 110 cm realitzat per Jeroni Jacint Espinosa l'any 1634.[1]
Context històric i artístic[modifica]
El retrat barroc valencià tingué un ampli desenvolupament i produí obres de qualitat notable degudes a Francesc Ribalta, Joan Ribalta, Jeroni Jacint Espinosa o els March. La tradició retratista a València, que plasmava els trets verídics d'un personatge, l'havia començada Joan Sarinyena en les darreres dècades del segle xvi, superant la idealització pròpia del Renaixement, que amb Joan de Joanes havia atès les més altes cotes. Anunciava Sarinyena un naturalisme incipient que encara es movia en els paràmetres més comuns del retrat cinccentista, al qual va saber infondre un grau de realisme de nou encuny, capaç de plasmar la imatge del retratat amb tota la seua cruesa: només cal recordar els nombrosos retrats que Sarinyena va fer per a la Generalitat (Sala Nova), per al patriarca Ribera (Sant Lluís Bertran, Sor Margarita Agulló) o per a l'Ajuntament de València (Beat Nicolás Factor, Fra Francesc del Nen Jesús), en els quals se cercava en primer lloc plasmar la veritable efígie del personatge.[1]
Posteriorment, la tradició retratística valenciana seria renovada amb Francesc Ribalta al començament del segle XVII amb un tipus de retrat més grat i proper en plasticitat i concepte al món real, que combinava una tècnica depurada apresa a la cort davant obres d'Alonso Sánchez Coello, Bartolomé Carducho o Juan Pantoja de la Cruz. Cal recordar en aquest sentit el bell retrat de Jerónimo Funes y Muñoz acompanyat de la seua dona al Museu de la Universitat de Kentucky, en el qual Francesc Ribalta presenta en figures de mig cos un cavaller de l'Orde de Sant Jaume i gentilhome a palau en portar una gran clau a la cintura, el qual mostra a la seua dona un quadret de la Sagrada Família en què apareixen sant Josep i la Mare de Déu, la qual cosa reforça la idea del matrimoni cristià. Al costat de la dona, un gosset falder simbolitza la virtut de la fidelitat.[1]
En ple segle xvii, el gènere del retrat naturalista va aconseguir a València la seua màxima expressió amb el pintor Jeroni Jacint Espinosa, ja que des del començament de la seua carrera demostra veritables dots per a plasmar la individualitat de personatges, tant en quadres de composició com el Miracle del Crist del Rescat de 1620 (València, col·lecció Oliag), o en teles de figura sola com el retrat del pare dominic Jerónimo Mos realitzat per Espinosa el 1628 (Museu de Belles Arts de València), magnífic exemplar per a apreciar les seues qualitats com a retratista, en el qual plasma amb la mateixa intensitat una mirada, els objectes sobre una taula o la textura d'un hàbit.[1]
Pérez Sánchez ha assenyalat que l'elegant posat del retratat ens parla del seu rang: el personatge va ésser fill del cinquè baró de Benifairó, el senyor Joan Vives de Canyamars i Alapont, el qual va arribar a ésser virrei i capità general del regne de Sardenya i que en segones noces s'havia casat amb la senyora Maria Mompalau i Lloris.[1] De to més aristocràtic hom coneix els retrats del llinatge Canyamars realitzats el 1634 per Espinosa: el d'El senyor Alonso de Canyamars (Kingston Lacy, col·lecció Bankes), amb un aire que enllaça amb el de Diego Velázquez en presentar el protagonista amb gos acompanyat dempeus sobre un fons en una estança buida, o el Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau, el qual Pérez Sánchez considera una obra mestra en el seu gènere pel fet que palesa un prodigiós domini en la captació de la realitat i un maneig de la llum d'evocació tenebrista.[1][2][3]
Descripció[modifica]
En aquest quadre, el retratat, elegantment vestit de fosc amb gorgera i punys blancs lleugerament blavosos, apareix dempeus sobre fons sobri i embolicat en un mantell blanc de l'orde de Montesa. La mà dreta porta mig nuats els cordons que constitueixen el cenyidor del mantell, dels extrems dels quals pengen unes gruixudes borles cotonoses d'adorn. La mà esquerra es recolza a l'empunyadura de l'espasa que porta a la cintura.[1] Entre els valors plàstics més destacables d'aquest retrat sobresurt la qualitat indiscutible en el tractament de les teles, tant en la manera com estan resolts la gorgera i els punys com en el vigorós ombreig a les carnacions i, sobretot, l'ampul·losa cadència del mantell blanc que envolta el retratat i li atorga un aire solemne.[1]
Exposicions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Fernando Benito a Caravaggio y la pintura realista europea de José Milicua i Maria Margarita Cuyàs (Coordinació científica). Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2005. ISBN 8480431520. Pàgs. 146-149.
- ↑ Pérez Sánchez, A. E., Jerónimo Jacinto de Espinosa. Madrid, 1972. Pàg. 29.
- ↑ Pérez Sánchez, A. E., Jerónimo Jacinto de Espinosa (1600-1667). València, 2000 (Catàleg de l'exposició: València, 2000). Pàgs. 84-85, núm. 6.
Bibliografia[modifica]
- Ferran Salvador, V., "A propósito de las pinturas de Jerónimo Jacinto de Espinosa en el Museo de Bellas Artes de Valencia", Archivo de Arte Valenciano, 1961, pàgines 54-55.