Revolta berber del Valiat de l'Àndalus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolta berber del Valiat de l'Àndalus
Data 742 - 743
Localitat Al-Àndalus
Resultat Canvi de política respecte els berbers
Bàndols
Valiat de l'Àndalus Rebels berbers
Comandants en cap
Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí
Balj ibn Bixr al-Quxayrí
Thalaba ibn Salama al-Amilí
Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar
Abd al Rahman ibn Alkama

L'evolució de la revolta berber del valiat d'Ifriquiya va impulsar la revolta dels berbers de la península. Malgrat la derrota en la Batalla de Badkura, Balj ibn Bixr al-Quxayrí va aconseguir retirar-se amb 7.000 soldats cap a Sebta, on va ser assetjat pels berbers, fins que el valí de l'Àndalus Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí el va fer passar a Hispània per tal de lluitar contra els berbers revoltats a la península, un cop signat un document pel qual s'obligava a sortir d'Hispània una vegada reprimida la revolta.

Les tropes rebels dels berbers a Hispània s'havien dividit en tres contingents i Balj els va atacar per separat: el primer grup fou derrotat prop de Medina-Sidonia, el segon grup prop de Còrdova i el tercer grup, el més nombrós, que estava assetjant Toledo, fou derrotat en la Batalla de Wadi Salit (Guadalete), un afluent de la riba esquerra del Tajo. Aleshores, Abd-al-Màlik ibn Qàtan va intentar que els sirians sortissin d'Hispània, però en intentar embarcar-los per dur-los a Ceuta, els sirians es van revoltar a Còrdova, van expulsar el valí del seu palau i van proclamar valí Balj.

Balj ibn Bixr al-Quxayrí (742)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Balj ibn Bixr al-Quxayrí

Balj ibn Bixr al-Quxayrí va manar que matessin el seu predecessor. La seua política partidista i cruel el va enfrontar als àrabs baladís, als quals va vèncer (agost del 742) en la Batalla d'Aqua Portora. Tot i que el resultat de l'enfrontament va ser favorable als sirians, Balj va morir el mateix any a causa de les ferides sofertes en la Batalla de Qurtuba, que el va enfrontar a les tropes aixecades per Abd al Rahman ibn Alkama, per la qual cosa les seues tropes van nomenar nou valí un altre general sirià, Thalaba ibn Salama al-Amilí.

Thalaba ibn Salama al-Amilí (742-743)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Thalaba ibn Salama al-Amilí

Thalaba ibn Salama al-Amilí va succeir com a valí de l'Àndalus Balj ibn Bixr. Va vèncer la coalició d'amazics i àrabs baladís en la Batalla de Mèrida i va intentar vendre els vençuts com a esclaus a Qurtuba, però el califa Al-Walid II li va reportar la seua immediata destitució i substitució per Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí[modifica | modifica el codi]

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí fou nomenat valí en substitució de Thalaba ibn Salama; va arribar des d'Ifriqiyya i va portar una política interior absolutament diferent de la del seu antecessor, destinada a pacificar l'Àndalus de la rebel·lió berber: alliberament dels presoners, amnistia dels revoltats i assentament de les tropes sirianes entrades a l'Àndalus durant el valiat d'Abd-al-Màlik ibn Qàtan. Aconsellat per Ardabast, fill d'Àquila II, les tropes sirianes foren establertes en feus a canvi de l'obligació de prestar serveis militars quan els fossin requerits. Mantenint la seva organització interna segons els districtes administratius sirians o junds, el jund de Damasc es va instal·lar a la cora d'Elvira, el jund del Jordà a la cora de Rayya, amb capital a Archidona, el jund de Palestina a la cora de Sidonia, el jund d'Homs a les cores de Sevilla i Niebla; el jund de Qinnasrín a la cora de Jayyan i el jund d'Egipte a les cores d'Ocsonoba, amb capital a Silves, i Tudmir, amb capital a Múrcia.